L'última enquesta elaborada pel Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), presentada aquest dimecres, ofereix una foto decebedora dels principals dirigents dels partits catalans. Cap d'ells no aprova, cap d'ells no passa el tall dels catalans: tots es queden en el suspens. El fet que no sigui la primera vegada que passa tampoc hauria de servir com a explicació, sinó al contrari: el suspens, en qualsevol de les activitats de la vida i molt més en la vida pública, demostra desafecció i enuig per la gestió que es fa. Els suspensos col·lectius dels dirigents sobre els quals s'ha preguntat també reflecteixen el moment polític actual i l'absència de lideratges clars al país que puguin cobrir el buit existent i rebre un reconeixement transversal dels electors de les diferents opcions polítiques.

En part, és l'efecte resultant de la crispació existent i, en el camp independentista, de la ruptura entre Esquerra i Junts, que ha anat acompanyada d'un gran terrabastall i de greus acusacions. Perquè hi ha una altra dada especialment interessant: la baralla de l'independentisme consolida el primer secretari del PSC i cap de l'oposició, Salvador Illa, com a guanyador d'unes eleccions catalanes si els comicis se celebressin ara. Illa té cada vegada més sòlida la primera plaça i l'independentisme podria no sumar per governar ni encara que volgués. Aquesta dada, ja entrada la segona part de la legislatura, demostra la seva malaptesa política i la incapacitat per fer reversibles els resultats de febrer de 2021 que ja van consagrar el PSC al capdavant, Esquerra segon i Junts tercer.

Esquerra no capitalitza l'obra de govern ni tampoc aconsegueix que el president Pere Aragonès assoleixi l'aprovat, es queda amb una valoració de 4,5 i és suspès per electors de totes les forces polítiques menys pels votants del seu partit, que li concedeixen un 6,2 però un punt menys que a Oriol Junqueras, a qui premien amb un 7,2. En el costat de Junts, el president Puigdemont es queda amb un 4 i Laura Borràs amb un 3,7, que obtenen una bona valoració entre els votants de Junts de 8,4 i de 7. La seva tercera posició, en unes hipotètiques catalanes i amb uns resultats bastant pitjors que el 2021, hauria de preocupar-los i preguntar-se per què Xavier Trias té opcions de conquerir l'alcaldia de Barcelona i Junts no despunta quan l'enquesta és de Catalunya. Potser la resposta resideix en accions tan surrealistes i incomprensibles com demanar que Laura Borràs sigui restituïda a la presidència del Parlament després de tenir una sentència de quatre anys de presó i 13 d'inhabilitació per part del TSJC.

L'espantall que Illa quedaria primer però no podria governar va perdent força enquesta rere enquesta. Primer, perquè encara que la forquilla que dona el sondeig del CEO, que treballa amb bandes molt àmplies, és entre un mínim de 59 i un màxim de 74, una mitjana deixaria les formacions independentistes al voltant dels 66 parlamentaris, dos menys de la majoria absoluta. En segon lloc, hi ha el fet que la ruptura política però també emocional entre ERC i Junts els apropa més a ambdós al PSC que a repetir una coalició independentista. Avui tots ho neguen, però és fàcil auscultar-ho en les dues formacions quan no tenen un micròfon davant seu que hagi de recollir declaracions. Els socialistes, igual que entren en majories parlamentàries, entrarien en majories de govern.