No deixa de tenir el seu què que Cayetana Álvarez de Toledo y Peralta-Ramos, XIII marquesa de Casa Fuerte des de l'any 2013, hagi estat designada candidata del Partit Popular per la circumscripció de Barcelona en les eleccions espanyoles que se celebraran el proper 28 d'abril, desplaçant l'exministra de Sanitat Dolors Montserrat, de Sant Sadurní d'Anoia, que ja té un bitllet que no havia demanat per a Europa. I no perquè Cayetana no parli català i l'exministra sí, sinó que perquè la marquesa no té ni idea del que és Catalunya, encara que va estar, durant un temps, casada amb un català de categoria resident a Madrid que anava i venia amb el pont aeri una vegada al mes per assistir a un consell d'administració d'una empresa familiar que fa un cert temps el va dissoldre. Es pot defensar l'espanyolitat des de Catalunya, és clar, però la bufetada que ha clavat Pablo Casado al Partit Popular de Catalunya portant una cunera per encapçalar la candidatura és de les que fa temps que no se sentien al carrer Urgell.

I no tant perquè el PP català sigui molt poca cosa, que ho és, sinó perquè Casado enfonsa l'organització encara més en el fang a canvi de res. Mai ningú no s'havia atrevit a tant des del carrer Génova, però està vist que si un candidat a l'alcaldia pot arribar de París, per què no en pot arribar un altre al Congrés des de Madrid? Fins i tot Josep Piqué, el més flamant dels candidats de categoria que ha tingut el PP català i que avui està sòlidament instal·lat i casat a Madrid, es deu haver posat les mans al cap. Encara que només sigui perquè el seu cessament-dimissió en el PP de Catalunya, el 2007, es va produir quan Cayetana Álvarez de Toledo (caldria saber si li agrada que se l'anomeni per les seves sigles, CAT, igual que Zapatero és ZP, Felipe González és FG o Mariano Rajoy és MR) feia un any que s'havia posat al capdavant del gabinet del llavors secretari general del PP, Ángel Acebes, i l'assessorava en temes d'estratègia.

El PP català no s'espanyolitza més amb CAT al capdavant de les seves llistes, es madrilenyitza, que és una altra cosa molt diferent. Espanyolitzat del tot ja ho estava amb Alicia Sánchez Camacho o amb Xavier García Albiol. També amb el seu actual president Alejandro Fernández o amb l'exministra Dolors Montserrat. Però cap d'ells no ha pogut competir amb força a Madrid contra Albert Rivera o Inés Arrimadas, molt més mediàtics i desacomplexadament anticatalanistes fins a l'extrem de rebutjar qualsevol símbol d'identitat catalana: des de la llengua a la cultura, des de l'himne a la bandera. Tot per molt oficials que siguin les quatre coses. Cayetana, en altre temps musa d'Aznar, com així la van definir un dia a la premsa madrilenya de la dreta, torna de la mà de Pablo Casado, un dels seus fills polítics, i disposada a protagonitzar una insòlita batalla en les eleccions espanyoles a Catalunya de Gabriel Rufián (ERC) i Jaume Asens (Comuns) contra quatre dones: a més d'Arrimadas i Cayetana Álvarez de Toledo, Laura Borràs (JxCat) i Meritxell Batet (PSC). Almenys, els debats electorals prometen.