Difícilment hi ha paraules per descriure la cerimònia macabra que ha organitzat Hamàs per al lliurament dels primers quatre cadàvers dels ostatges morts durant el captiveri des del passat 7 d'octubre del 2023. L'espectacle muntat per l'organització terrorista, que ha estat fins i tot condemnat per l'ONU, comportava el lliurament dels cossos de Shiri Bibas, que tenia 32 anys quan ella i els seus fills Ariel, de 4 anys, i Kfir, de 9 mesos, van ser segrestats de casa seva al quibuts Nir Oz, al sud d'Israel, per militants dirigits per Hamàs fa més de setze mesos. El quart cadàver era el de l'octogenari Oded Lifshitz. Ariel i Kfir eren els ostatges més joves segrestats per Hamàs i els terroristes havien anunciat que els dos nens i la seva mare havien mort un mes més tard, el novembre del 2023, en bombardejos israelians, segons van dir. Més de 500 dies després, n'han lliurat els cossos. Abans del lliurament, militants de Hamàs van exhibir els quatre taüts negres en un escenari a Gaza, darrere del qual hi havia un teló de propaganda amb missatges sagnants en àrab, hebreu i anglès: "El retorn de la guerra = El retorn dels teus presoners en taüts".
Els fèretres van ser exhibits en un escenari envoltat de milicians armats, amb pancartes responsabilitzant Israel de les morts. Un representant de la Creu Roja, mentrestant, signava els documents al mateix escenari, mentre els taüts esperaven per ser traslladats a vehicles de l'organització humanitària. Pantalles blanques intentaven bloquejar la vista dels taüts mentre eren col·locats als cotxes i centenars de militants de Hamàs ho observaven tot al lloc. Per si faltava algun detall, els taüts estaven tancats i les claus que estaven ficades en el tancament no els obrien. L'alt comissariat de Nacions Unides per als Drets Humans, Volker Turk, va qualificar d'"abominable" l'exhibició pública dels cossos dels quatre ostatges israelians a la Franja de Gaza, alhora que afirmava que l'acte violava el dret internacional humanitari, ja que tot lliurament de restes mortals havia de complir la prohibició de tractes inhumans, degradants i cruels, a més de garantir el respecte de la dignitat dels morts i les seves famílies. Una cosa que, òbviament, no s'havia produït.
Algú creu que Israel permetrà la permanència de Hamàs a Gaza després del tètric espectacle del lliurament dels cossos de la família Bibas?
Algú pot pensar, després d'això, que Israel permetrà la permanència de Hamàs a Gaza? Netanyahu ha trobat un argument nou per reunir tota la societat israeliana al voltant de la promesa que això no tornarà a passar. Actualment, hi ha un precari alto el foc que tothom sap que tindrà un recorregut limitat: el temps que duri l'intercanvi d'ostatges israelians per presoners palestins. Fins i tot, que tot aquest procés arribi a estar completat no és segur, vistos els precedents que hi ha hagut. Hamàs ha dit que està disposat a alliberar tots els seus ostatges restants en un sol intercanvi si l'acord d'alto el foc amb Israel avança cap a una segona fase el mes que ve, i diferents països a la zona hi estan treballant a fons. El primer ministre Netanyahu s'ha resistit durant molt temps a qualsevol conversa sobre la segona fase de l'acord —la primera, en principi, té la data de l'1 de març com la del seu acabament—, que implicaria una retirada militar completa de Gaza, així com el lliurament dels ostatges restants, a canvi de centenars de palestins més detinguts a les presons israelianes.
L'intent de nou ordre mundial promogut pel president nord-americà, Donald Trump, té, òbviament, un paper important en tota la situació a l'Orient Mitjà. Netanyahu, que va ser el primer mandatari estranger a ser rebut a la Casa Blanca per Trump, ha rebut el seu suport total a qualsevol decisió que adopti Israel sobre el futur de Gaza. Aquest és l'escenari setmanes després que el president nord-americà revelés un pla perquè els Estats Units siguin propietaris de Gaza i expulsar-ne la població en mig d'una commoció mundial per les seves paraules i el suport incondicional de bona part de la traumatitzada societat israeliana. Segurament, és un pla inviable jurídicament i políticament, però dona una idea de la desmesura amb què es planteja un greu conflicte internacional. Tot això, mentre Rússia i els EUA han començat a parlar a l'Aràbia Saudita i a l'horitzó hi ha una reunió entre Trump i Vladímir Putin, amb el president rus interessat en Ucraïna i molt sospitosament silenciós en els afers de l'Orient Mitjà. Com deia Von Bismarck, l'artífex de la unificació alemanya i una de les figures clau de les relacions internacionals durant la segona meitat del segle XIX, "Ves amb compte amb aquells que només veuen desordre en el soroll i pau en el silenci".