Diu la candidata de Ciutadans a la Generalitat, Lorena Roldán, qui ha agafat un molt desmillorat partit amb la patacada, primer, i la renúncia, després, d'Albert Rivera i la marxa de bona part dels dirigents a Madrid, que la taula entre els governs espanyol i català "no és de diàleg, sinó de xantatge". Curiosa manera la que tenen els dirigents taronja de fer política i d'entendre què són els conflictes i què és el diàleg. Deu ser per això que ells parlar no parlen amb ningú. En l'època de Rivera, ni entre ells.
Així s'entén més fàcilment que ningú no vulgui saber res dels taronges i deambulin cada vegada més en la penombra: a Catalunya, el diàleg és un xantatge; a Galícia, Feijóo fuig de la proposta d'Arrimadas de llista conjunta PP-Cs per por que la manera tòxica que tenen de fer política els acabi passant factura; i al País Basc, més o menys el mateix, encara que facin el que facin acabaran sent irrellevants.
I és que la situació de Cs amenaça ruïna. Les enquestes publicades aquest cap de setmana no li donen cap representació ni al País Basc ni a Galícia. Fins i tot Vox queda per davant d'ells. A Catalunya, les enquestes encara no li donen una posició tan dolenta, però és qüestió de temps que l'enfonsament també acabi arribant, ja que cada vegada més els seus crits cauen al gèlid desert que ocupen aquells que per molt que vociferen no aconsegueixen fer-se un lloc.
A més, a aquest espai espanyolista ja li han començat a llançar bots salvavides el PSC, el PP i fins i tot Vox. Els socialistes de Miquel Iceta necessiten una franja significativa d'aquests votants per poder entrar en la batalla electoral de Catalunya, ja que amb els seus votants propis no tindran cap opció de superar la tercera posició que li atorguen, ara per ara, les enquestes a Catalunya. I això que la batalla electoral catalana no ha fet més que començar, amb un calendari a foc lent fins després de l'estiu, llevat que el Tribunal Suprem no decideixi accelerar-lo amb la inhabilitació del president Quim Torra.