Ja s'hauria de poder dir obertament: Ciutadans és troba immers en una crisi tan profunda que no s'hauria de descartar que acabés com UPyD, la formació de Rosa Díez que es va diluir com un terròs de sucre. Perquè, sincerament, sentir Valls, Roldán o Nart dir que abandonen la formació taronja pel seu gir a la dreta no és creïble. Igual que quan Macron va dir sentir-se preocupat pels acords amb Vox. Però què es creien que era Ciutadans sinó una formació de la dreta, dreta, amb tics falangistes? I el seu líder, Albert Rivera, quan ha donat mostres d'una mínima centralitat política? Potser la seva negativa a condemnar el franquisme en el Senat el mes de novembre passat no és suficient?

Si el Madrid polític, mediàtic, financer i empresarial no hagués estat tan cec gaudint de les andanades de Rivera als independentistes a Catalunya, s'hauria adonat que tot era fum i que l'única política que ha practicat Ciutadans fins ara ha estat la que té a veure amb la destrucció de la convivència, la creació d'un clima de crispació política i l'esmena permanent de l'Espanya autonòmica. Això és Ciutadans i no se li pot demanar cap altra cosa. Per això, quan ara se li reclama des d'alguns sectors que s'obri a una entesa amb el PSOE, ni sap fer-la ni vol fer-la.

No deixa de ser cridaner que la crisi de Ciutadans s'estigui encavalcant amb les dificultats de Pedro Sánchez per formar govern i la ferma posició d'Unidas Podemos i de Pablo Iglesias per tenir ministres en el nou gabinet. En aquests moments, Sánchez només té tres opcions: la via Podemos, amb ministres o no i amb suport parlamentari —bé sigui afirmatiu o abstenció— d'algun grup independentista. La via Ciutadans, una suma que ja compta amb majoria absoluta, o la convocatòria d'unes noves eleccions. N'hi ha més, però no són a sobre de la taula.

Encara que el president en funcions especula amb eleccions, als agents econòmics els fa vertigen només de pensar-hi. Una situació no gaire diferent de la de l'acord PSOE-UP, amb ministre de la formació morada. La millor per a aquestes elits és que PSOE i Cs es posin d'acord... però Rivera no vol. Aspira a tot el pastís sense adonar-se que en aquells temps, si és que van existir, van acabar amb la moció de censura. Però li dura el mal humor, l'aïllament i la solitud. Per això Rivera té aparentment dues crisis, la interna i la dels seus suports externs. Només són dues cares d'una mateixa crisi que ja se li ha escapat de les mans.