Si no fos per l'impuls de la marca Barcelona i la capacitat dels agents econòmics i socials per fer de la capital de Catalunya una ciutat gairebé imbatible encara que tingui amb nombrosos problemes sobre de la taula, a hores d'ara parlaríem de la necessitat que es produeixi una reacció que acabi amb el desgovern municipal, la incapacitat per teixir aliances de qualsevol mena i l'extrema solitud d'Ada Colau. L'alcaldessa de Barcelona, que va arribar a la plaça de Sant Jaume amb una sèrie de promeses municipals de canvi, té un bagatge més aviat escàs de resultats quan falta poc més d'un any per a les eleccions. Fins i tot en molts moments del mandat ha fet la sensació que la ciutat funcionava amb el pilot automàtic davant l'absència d'un projecte integral i d'una direcció política que l'anés executant. Com si hi hagués un equip sense idees per portar a la pràctica.

Aquesta setmana s'ha tornat a evidenciar al Saló de Cent amb l'obligada moció de confiança que ha hagut de presentar davant la incapacitat per aprovar els pressupostos. Onze vots a favor, els del seu grup municipal, i trenta en contra, els de tots els altres partits, és tota una rebolcada per més explicacions que es vulguin donar. Mai a la història de la ciutat els vots a favor de qui porta les regnes del consistori havien estat tan pocs i tants els de l'oposició. Què ha passat amb l'ampliació del tramvia, amb les promeses de lluitar contra els desnonaments, amb la moratòria hotelera, amb el debat sobre el turisme, amb les reclamacions dels comerciants? La llista seria interminable. Per no parlar d'un silenci massa vegades clamorós davant de la gravetat dels fets polítics que passen a Catalunya.

El fet que la llei electoral dificulti la presentació d'una moció de censura atesa l'extrema dispersió del vot en sis formacions polítiques no és obstacle perquè l'equip de govern s'hagi instal·lat en la indigència política, mentre l'oposició és incapaç de posar sobre la taula un pacte de ciutat que desencalli projectes estratègics fonamentals. A canvi, l'equip de govern ofereix als barcelonins una multiconsulta que pretén sobretot suplir la incapacitat per governar la ciutat i aparcar tot debat seriós sobre la gestió duta a terme durant el seu mandat. I de passada entretenir el personal. Tot en lloc de governar.