Per tercera vegada en els 19 mesos transcorreguts d'ençà que Jaume Collboni va assumir la vara de comandament de la ciutat de Barcelona, el batlle socialista ha estat reprovat pel ple municipal. La crítica fonamental al batlle de la capital catalana ha girat, bàsicament, sobre les seves dificultats per formar un equip de govern més ampli, amb el suport de forces de l'oposició, i trencar la situació actual, en què només 10 regidors —els del PSC— formen part de l'executiu local. La reprovació és una jugada exclusivament política i sense cap conseqüència: és la tercera vegada que es produeix, Collboni continua governant amb normalitat i el tema no passa del titular de diari del dia que es vota. Dit això, no deixa de ser curiós i simptomàtic veure com els dos grups municipals que, a més del del PSC, van votar a favor de la seva investidura el juny del 2023, els Comuns i el PP, n'hagin demanat aquest divendres la reprovació. En el cas dels populars, és la primera vegada que ho fan, perquè en les dues ocasions anteriors —el desembre del 2023 i l'abril del 2024— la reprovació va sortir només amb els vots dels regidors de Junts (11) i dels Comuns (10), una majoria de 21 dels 41 edils que componen el consistori.

Va votar en contra de la reprovació Vox i es va abstenir ERC, posició que ja ha adoptat en ocasions anteriors. Ara, amb Elisenda Alemany compartint el lloc de lideratge del grup municipal republicà amb el de secretària general d'Esquerra, el partit que dirigeix Oriol Junqueras continua esfullant la margarida sobre quin ha de ser el seu paper a la capital catalana. Fer únicament d'oposició amb els seus cinc regidors està descartat i, de vegades, la moneda sembla decantar-se cap a entrar al govern municipal i d'altres, a donar-li suport des de fora i esgotar el mandat de quatre anys, que acaba el maig del 2027, sense adoptar cap decisió i després de les pròximes eleccions ja es veurà. Aquesta no és una posició unànime, ja que un corrent important és partidari de tancar un acord amb Collboni, incorporar-se a l'equip de govern i tenir espais de poder. Aquesta seria la posició de l'executiva local d'Esquerra i d'Alemany, tot i que el fet de ser a prop de l'equador del mandat ha refredat una part de l'interès: com que només queden dos anys i escaig per al final, seria per romandre al govern fins aleshores, la qual cosa tampoc no desperta un entusiasme desmesurat.

El triple empat del 2023 a Barcelona entre Junts, Comuns i PSC és difícil que es torni a repetir

En aquesta situació, Esquerra ha optat per continuar esperant i, així, a la reprovació, no estan amb Junts i els populars, però tampoc amb els de Colau, i opten per l'abstenció. L'actitud de més duresa al consistori l'encapçalen Junts i els Comuns, que, malgrat que no convergeixen en res, sí que es decanten per fer palesa la solitud del PSC de manera reiterada. Els successors de Xavier Trias i Ada Colau no s'han mogut ni un mil·límetre de la línia dura anterior. Així, Jordi Martí Galbis i Janet Sanz s'han instal·lat a l'oposició —clarament els de Junts i amb matisos els Comuns—, encara que és evident que la negativa de Collboni a tancar-ne la incorporació al govern municipal ha esquerdat complicitats i acords entre les dues formacions d'esquerra. La negativa del batlle a l'entrada dels Comuns al seu equip de govern ajuda a centrar sociològicament el PSC a la capital i, davant la hipòtesi d'un retorn de Colau com a candidata el 2027, li permet desprendre's de l'etiqueta que votar Collboni reforça la hipòtesi d'un acord amb ells.

Mentre s'esdevé tot aquest ball de números i el PSC perd votacions, hi ha una realitat inqüestionable i que no permet grans discussions. El poder dona una velocitat de creuer molt més manejable que no pas ser a l'oposició, i això —malgrat que sigui amb pocs regidors— s'acaba notant i consolida l'alcalde. En aquest escenari, gairebé a mitja legislatura, el triple empat del 2023 entre Junts, Comuns i PSC és difícil que es torni a repetir. Els Comuns fins i tot tenen un pla B, que és Colau: per molt deteriorat que estigui el seu capital polític, l'exbatllessa ha demostrat tirada electoral. Junts per Barcelona no tindrà Xavier Trias, amb tot el que això suposa, i haurà de proposar un candidat que sigui capaç d'acostar-se als 11 regidors, cosa gens fàcil, ja que és impossible un resultat raonable en uns comicis locals sense un nivell de coneixement alt de l'escollit per part dels barcelonins.