Tota la feixistada ja té el seu nou reclam per mobilitzar-se: els possibles indults als presos catalans. La concentració convocada per al diumenge 13 de juny a la madrilenya plaza de Colón, ja reconvertida en la nova plaza de Oriente, on se celebraven manifestacions d'adhesió a Franco, contra la divisió d'Espanya i el comunisme, serà el primer acte multitudinari de desestabilització del govern de Pedro Sánchez. El toc de corneta l'ha fet la incombustible Rosa Díez, sense partit, però amb un pes mediàtic realment inexplicable. La dreta olora la sang de Sánchez, atrapat al seu propi laberint després de demorar durant més d'un any els indults pensant que, arran del repartiment de milions dels fons europeus, la gent donaria més importància als diners que a la mesura de gràcia.

Cras error ja que tants anys d'anticatalanisme de la dreta i l'esquerra han fet efecte. L'A por ellos no va ser una consigna passatgera d'un moment determinat sinó un crit de guerra per quedar-se contra la majoria independentista de Catalunya. El Tribunal Suprem, l'Audiència Nacional, el Tribunal Constitucional i el Tribunal de Comptes han fet un quatre en un que ha posat en mans de la justícia decisions que només poden ser polítiques i que ha desarborat el pes del poder executiu a Espanya fins i tot deixar-lo en un poder de segon nivell. Allà hi seran, a Colón, des de Vox al Partit Popular passant per Ciutadans. I en aquesta nova onada, els catalans serem utilitzats per Sánchez perquè ens expliqui com és una Espanya irredempta que no accepta ser un estat similar als dels seus veïns europeus.

Al còctel per salvar Espanya, Vox posarà la radicalitat de qui se sent guanyador, ja que la resta de la dreta li ha comprat totalment el seu argumentari. El PP posarà la musculatura d'una organització que acaba de conquerir Madrid amb gairebé majoria absoluta de la mà d'Isabel Díaz Ayuso i Pablo Casado no voldrà desaprofitar pujar a un bòlid que va a gran velocitat cap a la Moncloa. Sobretot, perquè si no hi puja serà Ayuso qui ho farà. I Ciutadans, que ja no és el que era però encara continua tenint ressò mediàtic, va néixer per a això: anar contra tot el que és català. Aquest conglomerat, unit al de socialistes expedientats com Leguina i Redondo Terreros, i altres d'aquesta mena com Felipe González, Alfonso Guerra, Rodríguez Ibarra o García Page, un elenc gens menyspreable, deixarà Pedro Sánchez en una posició de gran debilitat.

I el més curiós és que, com reconeixia Jordi Cuixart aquest divendres i han anat assenyalant diversos dels presos que poden quedar beneficiats per l'indult, la mesura no soluciona, ni de bon tros, el problema, generarà frustració al poble de Catalunya i serà igual d'efímera que l'aprovació del tercer grau. Algú s'imagina per un moment l'efecte de la repetició d'aquelles taules petitòries contra l'Estatut, ara contra els indults, del PP a Espanya, com ha anunciat Casado, i la frustració a Catalunya per un indult que no és el que es vol ja que el que es proposa és una llei d'amnistia?