Acaba de declarar Jaume Asens, el candidat dels comuns a les eleccions al Parlament Europeu, que el macroprojecte del Hard Rock a les comarques de Tarragona no és una línia vermella per donar suport a la candidatura de Salvador Illa a la presidència de la Generalitat. Com que ningú de la formació d'Ada Colau i Jéssica Albiach ha sortit a corregir-lo, es pot pensar que és més que una opinió personal i que els comuns han entrat en una via de pragmatisme. Què caram! No impediran a Illa arribar a la presidència per una cosa tan insignificant! Una cosa és tombar els pressupostos del govern Aragonès en el qual no són presents i desencadenar eleccions a Catalunya i una altra molt diferent és fer descarrilar un govern en el qual aspiren a tenir conselleries i col·locar-hi la seva gent.

De vegades, la política té coses tan reals com inexplicables i es comprova massa fàcilment que les paraules al final se les emporta el vent. Que mai com en l'actualitat Groucho Marx ha tingut tant a veure amb la política catalana i que no seria sobrer rastrejar a fons per localitzar-lo darrere de tots els noms en què s'amaga. La cèlebre frase que "aquests són els meus principis, i si no li agraden, en tinc altres" de l'actor i còmic d'origen jueu, ve com a anell al dit per justificar l'inexplicable. El refranyer té una frase que també li escau: "Una cosa és predicar i una altra donar blat".

De vegades, en la política es comprova massa fàcilment que les paraules al final se les emporta el vent

Com deu haver estat el gir que s'ha fet a la formació d'esquerres perquè una persona com Pablo Iglesias, davant d'aquestes declaracions d'Asens i altres en les quals afegia que els programes electorals no es poden convertir en taules de Moisès inamovibles, li retragués el passat recent dels comuns amb els pressupostos de la Generalitat: "Fas caure el govern català pel Hard Rock, tens el pitjor resultat electoral de la teva història a Catalunya i ara el Hard Rock ja no és línia vermella i demanes butaca al Govern d'Illa...". No són paraules ingènues, òbviament, i menys encara després de la ruptura de Sumar, Comuns i Podemos. Però no per això l'exvicepresident dels morats amb Pedro Sánchez deixa de tenir menys raó.

No fa tant temps, en les eleccions espanyoles del mes de juliol passat, el conductor dels matins a Onda Cero, Carlos Alsina, interrogava Pedro Sánchez després que aquest hagués dit que ell no mentia als espanyols, sinó que havia canviat de posició. En la seva digressió, Sánchez es preguntava què era una mentida. I ell mateix es responia que mentir és dir una cosa que saps que no és certa amb la intenció d'enganyar. Els seus canvis d'opinió no són, per tant, una mentida, sinó una rectificació. Resumint-ho: els independentistes catalans no s'han de preocupar, perquè no els enganyarà. Una altra cosa és que rectifiqui la seva posició. No sembla gaire tranquil·litzador, però en boca de Sánchez segur que ha de tenir molt valor, encara que a alguns ens costi de veure.