El document fet públic aquest dissabte des de Waterloo pel Consell per la República Catalana, que presideix Carles Puigdemont i coordina Toni Comín i en el qual participen totes les formacions polítiques independentistes menys la CUP ―però sí Poble Lliure, una part d'aquesta organització― i també l'ANC ―però no Òmnium―, és un toc d'atenció a les institucions catalanes, a les quals insta a "preparar les mesures i actuacions necessàries per materialitzar el mandat popular per a la independència". El Consell ofereix diàleg a l'Estat i fins i tot li proposa "una plataforma de negociació per a la resolució del conflicte" basada en el reconeixement del dret a l'autodeterminació exercit l'1-O, la reversió de la repressió i una mediació independent de les negociacions.
Tenint en compte que l'Estat no farà ni un pas per entaular un diàleg com el que li proposa el Consell per la República, i els seus responsables prou que ho saben, cal entendre que una part del missatge és sobretot de consum intern català i que prova de remoure des de la pulsió ―més aviat baixa― de les seves institucions en vigílies del segon aniversari del referèndum de l'1-O i de les imminents sentències del Tribunal Suprem als presos polítics catalans fins a incorporar una brúixola a la paràlisi actual, deguda, en part, a la repressió de l'Estat, la falta de lideratges i la incapacitat per trenar acords que vagin més enllà de repetir algunes de les situacions ja viscudes aquell octubre del 2017, com l'aturada de país del 3-O.
El Consell ratifica la seva missió de fer efectiu el mandat derivat del referèndum del 2017 i crida al poble de Catalunya a "mobilitzar-se per acompanyar l'acció de les institucions catalanes" així com a "la desobediència civil quan sigui necessària", en línia amb el que defensa des de fa temps Òmnium Cultural i el seu president, Jordi Cuixart. Respecte a futures eleccions al Parlament, acorda que "fins que no s'hagi materialitzat el mandat de l'1-O, tindran caràcter referendari".
Després d'aquest contundent posicionament caldrà veure quina part n'acaben assumint les institucions catalanes, els partits de les quals estan representats en el Consell, dirigeixen el Govern de Catalunya i firmen el document. Aquesta és la pregunta del milió.