No hi ha desescalada en la persecució de l'independentisme català i tampoc no hi ha cap voluntat de rebaixar el conflicte judicial, contràriament al que es va comprometre Pedro Sánchez per aconseguir els vots necessaris per ser investit president del govern pel Congrés dels Diputats. Un mateix dia, la justícia ha fet dos moviments que afecten dos membres del Govern: Miquel Buch (conseller d'Interior) i Bernat Solé (conseller d'Exteriors). En ambdós casos, la Fiscalia manté una posició activa i bel·ligerant al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que podria acabar inhabilitant-los.

Anem als fets. Miquel Buch ha estat citat el proper dia 16 sota les acusacions de prevaricació i malversació pel cas d'un dels escortes del president Carles Puigdemont que el va acompanyar a l'exili i a qui el conseller acabaria nomenant assessor. Ciutadans va presentar una denúncia al jutjat i la Fiscalia va fer seu el principal argument del partit taronja i, així, afirma que tot era un embolcall del departament per auxiliar el president exiliat, que el sergent al·ludit manca de la més mínima aptitud per a l'exercici de les seves funcions d'assessor i que el seu nomenament va ser arbitrari. És un camí perillós entrar a valorar les aptituds dels assessors, un càrrec que, per definició, és de lliure designació. No sembla que sigui el camí més apropiat per a la justícia avaluar les capacitats dels assessors perquè si així fora podria començar no per un càrrec tan insignificant sinó pels nomenaments en alguns consells d'administració i llavors si que riuríem.

El cas del conseller Bernat Solé es remunta a la seva actuació com a alcalde d'Agramunt en la jornada del referèndum de l'1 d'octubre de 2017. Un any i mig d'inhabilitació li demana la fiscalia per haver desatès la prohibició del Tribunal Constitucional, la qual cosa, si prospera, l'apartaria del Govern. Diu Solé que "la persecució de l'independentisme segueix més vigent que mai" i no li falta raó al titular d'Exteriors ja que es miri per on es miri, al govern espanyol li importa un rave l'assumpte i el canvi a la Fiscalia General de l'Estat no ha alterat el més mínim les posicions que manté invariablement, primer amb el govern del PP i el ministre Rafael Catalá, i, en l'últim any amb els dos ministres socialistes que han ocupat el càrrec, primer Dolores Delgado i ara Juan Carlos Campo.

Buch i Solé haurien de sortir indemnes dels seus processos judicials però la causa general contra l'independentisme ha deixat en l'aire el que en un altre moment haurien estat certeses indiscutibles. En el camí cap al banc dels acusats hi són també Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, després que a finals del mes d'abril passat el TSJC desestimés els seus recursos, mantingués les acusacions de desobediència, prevaricació, malversació i revelació de secrets i els imposés una fiança civil que, sumades les peticions, ascendeix a 4,5 milions d'euros. I en camí n'hi ha molts d'altres amb sumaris repartits en diversos tribunals. Pel mig hi ha hagut des del referèndum canvis de govern a Madrid, canvis de ministres, eleccions, nous fiscals i, sobretot, promeses incomplertes. Perquè com diu aquella frase lapidària d'Il Gattopardo, "si volem que tot continuï com està, necessitem que tot canviï". El gattopardisme, més viu que mai.