La decisió del Tribunal Constitucional de suspendre la celebració del ple d'investidura si Carles Puigdemont no hi és present i disposa a més d'un permís judicial per assistir-hi suposa un abús jurídic, una arbitrarietat legal, una barbàrie política i un nou acte que tendeix a imposar pretesos interessos de l'Estat espanyol per sobre de la llei. El TC no es pronuncia formalment sobre la petició del govern espanyol i en canvi va molt més enllà atribuint-se competències del Parlament i d'interpretació del reglament que ningú no li havia sol·licitat. És evident que el govern espanyol ha fet un ús fraudulent de la capacitat que té d'acudir al TC i que aquest suspengui immediatament tot el que l'executiu li demani. Però això no és cap altra cosa que un frau de la Constitució. Posar la unitat d'Espanya per sobre de la llei no només és una graponeria sinó que és un escàndol democràtic que un dia o un altre tindrà conseqüències.

No és la primera vegada que el Tribunal Constitucional deixa de banda la legalitat vigent i es dedica a fer política, com si fos la tercera cambra del legislatiu espanyol. Així va començar l'actual conflicte entre Espanya i Catalunya, amb una sentència sobre l'Estatut d'Autonomia, el juliol de 2010, de totes totes abusiu i insultant per als catalans. No hi havia base jurídica per a aquella atzagaiada però sí que hi havia una intenció política i aquesta no era cap altra que procedir progressivament al desballestament de l'Estat autonòmic espanyol. Per això no s'havia de deixar passar aquell Estatut. Les tesis recentralitzadores eren clarament guanyadores a Espanya des de principis d'aquest segle i per això el TC es va empassar tot el que va fer falta en aquella ocasió i ara ha tornat a fer el mateix amb una única màxima: La unitat, primer.

En aquesta ocasió, l'abús dels 13 membres del TC -Carlos Ollero, indisposat, va ser internat al migdia- no és menor ja que amb la seva decisió esquiva tres informes que tenia a sobre de la taula. El del Consell d'Estat, que per unanimitat era contrari al desig del govern espanyol de suspendre el ple abans de la celebració argüint que Carles Puigdemont no podia ser candidat; el dels lletrats del Tribunal Constitucional, que en un sentit similar consideraven inconsistent la petició de la Moncloa, i el del ponent del Tribunal Constitucional per a aquest assumpte, Juan Antonio Xiol Rios, que també era contrari a donar la raó al govern.

La decisió del TC no tanca ni la crisi de l'organisme, ni la utilització política de l'Alt Tribunal. Tampoc no aclareix la decisió que durà a terme ara la Mesa del Parlament impedit pel TC a convocar el ple si no es donen les condicions impossibles d'una presència de Puigdemont que prèviament s'hagi lliurat a la justícia i hagi estat detingut. Sobretot perquè tothom sap, després del descomunal nyap viscut aquest dissabte, que la decisió adoptada pels magistrats ha estat política i no pas jurídica.