La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que ha anul·lat aquest divendres la condemna de quatre anys i mig de presó per violació al futbolista brasiler Dani Alves, ha obert un debat que va molt més enllà de la decisió del tribunal: en quin moment col·lideixen el dret a la presumpció d'innocència amb les declaracions de la víctima i els fets que van passar? Els magistrats del TSJC, a diferència del que havia decidit anteriorment l'Audiència de Barcelona, posen en dubte la versió de la denunciant, i anul·len la condemna, perquè entenen que conté —al llarg dels raonaments— una sèrie de buits, imprecisions, inconsistències i contradiccions sobre els fets, la valoració jurídica i les seves conseqüències. No només això, el tribunal, a més, posa en qüestió la denunciant i afirma que hi ha divergència entre el seu relat i el que realment va passar, circumstància que realment compromet greument la fiabilitat de la seva declaració.

La base del que conclou, de fet, el tribunal del TSJC —format pels magistrats Àngels Vivas (ponent), Roser Bach, María Jesús Manzano i Manuel Álvarez, que componen la Secció d'apel·lació de la Sala Civil i Penal, i que estan inserits a l'autodenominat sector progressista de la judicatura— és que a la víctima se la creu però no en tot. I és això últim el que acaba pesant en una sentència que té una doble mirada: és exemplar i garantista des del punt de vista de la salvaguarda de la presumpció d'innocència, però deixa enormes dubtes des del punt de vista social, ja que la violació es va produir. La paraula de la víctima i el calvari que ha passat d'ençà que va ser agredida a la discoteca Sutton de Barcelona, situació que ara reviurà, no supera el filtre, segons el parer del tribunal i, en canvi, les insuficiències probatòries que s'han expressat duen a la conclusió que no s'ha superat l'estàndard que exigeix qüestionar la presumpció d'innocència. En el recurs, l'advocada d'Alves, Inés Guardiola, en demanava l'absolució, al·legant que van ser relacions consentides. Per contra, la fiscal del cas, Elisabeth Jiménez, demanava que el futbolista brasiler fos condemnat a nou anys de presó per violació, i l'advocada de la víctima, Ester García, elevava la petició de condemna a dotze anys de presó. Malgrat que és recurrible al Suprem, les possibilitats que la sentència sigui corregida al tribunal d'última instància són aparentment molt petites.

La sentència salvaguarda la presumpció d'innocència però deixa enormes dubtes, ja que la violació es va produir

El fet que els esdeveniments de desembre del 2022 a la discoteca Sutton hagin tingut durant el seu recorregut judicial una clara trajectòria de culpabilitat d'Alves i ara hagin fet un tomb sorprenent, és el que acaba causant una gran controvèrsia social. Sobretot, perquè l'aparença de la llei era d'una protecció més gran de les víctimes que eren capaces de fer un pas tan dolorós i dur com denunciar l'agressor amb tot el que això comporta des de tots els punts de vista i que ara, en part, s'enfonsa. Partint d'això, l'exfutbolista del Futbol Club Barcelona havia estat catorze mesos a presó —del 23 de gener del 2023 al 24 de març del 2024— i dimarts havia fet un any d'ençà que havia quedat en llibertat provisional. No només això, l'Audiència li havia imposat el pagament d'una fiança d'un milió d'euros per permetre-li sortir al carrer i, prèviament, el jutjat d'instrucció havia ordenat que Alves aportés 150.000 euros per indemnitzar la víctima. Tot això queda, òbviament, en foc d'encenalls. Igual que la retirada del passaport i el que això comporta, com és la possibilitat de viatjar a l'estranger i a qualsevol país des d'aquell mateix moment.

Moltes de les opinions que s'han sentit després de conèixer-se la sentència del TSJC alerten del retrocés que pot patir el paper de la víctima d'ara endavant, ja que el cas de Dani Alves ha estat un fet d'enorme repercussió mediàtica. També la percepció que la presumpció d'innocència acaba sent un blindatge gairebé perfecte si no hi ha testimonis directes que corroborin l'acusació de la víctima. Tot plegat en uns moments en què hi ha cert consens que els corrents ultraconservadors que guanyen pes a la societat estan frivolitzant una part d'aquests debats fins a considerar-los innecessaris i treure'ls de context. Aquesta actitud guanya posicions entre els joves, segons moltes enquestes d'opinió europees, amb més pes a la part sud del continent. Òbviament, les sentències no poden estar basades en aquests sentiments, però tot té un reflex quan es tracta d'un cas del qual s'ha parlat durant més de dos anys i que ara acaba com acaba.