El diari britànic The Telegraph, un dels de més difusió del continent, ha publicat aquest diumenge una sucosa entrevista amb Corinna Larsen, coneguda com la princesa Corinna, i famosa durant anys a Espanya per les seves relacions sentimentals amb Joan Carles I i, més recentment, per haver posat el focus en la corrupció del rei emèrit inicialment i després en el conjunt de la família reial espanyola.
Corinna descobreix el pastís, com popularment es diu, i posa al descobert el modus operandi de la monarquia espanyola: quan algun dels seus membres necessitava diners, explica, els agafava. Se sent amenaçada de mort, una vegada ha començat a explicar com s'utilitzaven els diners obtinguts en comissions milionàries d'operacions en què Joan Carles I hauria participat i retrata sense cap rubor que en alguna de les seves visites a la Zarzuela i sent amant de l'emèrit va realitzar un tour pel palau que va acabar a "l'habitació dels diners", on hi havia grans sumes de bitllets.
Corinna segueix fent parlar a l'estranger i amb ella la imatge d'Espanya. Una circumstància curiosa ja que l'impacte de les seves paraules difícilment traspassa el Pirineu i arriba a Madrid amb la força i la contundència de la denúncia. Es fan el desentès els grans mitjans de comunicació espanyols, els principals partits polítics, les Corts, la sempre atenta fiscalia i l'alta judicatura. No hi ha tema més enllà dels assumptes judicials que afecten l'independentisme i més recentment el perseguit ha passat a ser Pablo Iglesias.
En el cas que sigui cert el que ha declarat Corinna, difícilment podrem saber alguna cosa més amb tants estaments xiulant a Espanya llevat que no avanci la justícia suïssa. La immunitat de Joan Carles I quan era rei no afecta Felip VI quan era príncep i menys les seves germanes Elena i Cristina. Com tampoc no afectaria la de l'actual monarca al seu pare quan va deixar la direcció de l'Estat. Hi ha prou llacunes a partir de l'explicació de Corinna Larsen per afirmar que la llei no protegeix ambdós per igual davant d'una pràctica que ha durat tant temps.
Encara que servirà de bastant poc, els partits independentistes i Podemos haurien de tornar a demanar una comissió d'investigació parlamentària. De vegades, les derrotes són victòries quan s'assenyala els protectors d'una possible corrupció sistèmica en la més alta de les institucions de l'Estat i que, com a única resposta, hi troba la negativa a qualsevol investigació.