Una noves i explosives declaracions de Corinna Larsen, coneguda popularment com la princesa Corinna, l'examant del rei emèrit, suposen un salt qualitatiu en les seves denúncies sobre la corrupció sistèmica de Joan Carles I i assenyalen, per primera vegada, directament al seu fill Felip VI com a participant en tot l'entramat de diners suposadament il·lícit. Les seves paraules no poden ser més demolidores: "Felip no pot dir que no té res a veure amb això [els diners procedents de comissions a Suïssa o directament opacs en paradisos fiscals] si se n'ha beneficiat tota la seva vida. Així que penso que aquí rau el problema". La denúncia de Corinna zu Sayn-Wittgenstein arriba en un moment especialment delicat per a la monarquia espanyola, molt tocada no només pels casos de corrupció que investiga la justícia suïssa, sinó també per la crisi institucional que travessa la Corona amb el govern de Pedro Sánchez i els seus socis de Podemos, la demanda catalana d'abandonar l'Estat espanyol i constituir-se en república independent i les acusacions que el Rei ha rebut de maniobrar contra l'Executiu espanyol en concordança amb la justícia i la dreta extrema.

Per mirar de tapar la via d'aigua entre la Zarzuela y la Moncloa, en una situació realment insòlita i amb pocs precedents, Felip VI i Pedro Sánchez es desplaçaran aquest divendres a Barcelona a la clausura del Barcelona New Economy Week (BNEW), una iniciativa per reactivar l'economia de Barcelona promoguda pel Consorci de la Zona Franca i que celebra aquest any la seva primera edició. Amb aquest acte i un altre que tindrà lloc aquest dimarts a Madrid, on coincidiran en la reunió del patronat de l'Institut Cervantes, es pretén tancar la crisi institucional entre el cap de l'Estat i el govern espanyol i corregir el vet de l'Executiu a la presència del monarca a Barcelona amb motiu del lliurament de despatxos a nous jutges el mes de setembre passat. Les declaracions de Corinna venen a complicar aquest retrobament ja que el focus torna a ser directament la corrupció de la monarquia espanyola, a la qual ha definit Corinna Larsen com "una empresa familiar que ha funcionat durant 40 anys i ha tingut immunitat per la Constitució".

Sobre la fortuna de Joan Carles I diu que és incalculable i, sense aportar una xifra concreta, es limita a donar per bones l'avaluació dels béns de l'emèrit que va fer el The New York Times d'uns 2.300 milions de dòlars, una quantitat que puntualitza que no rebatrà ja que són publicacions serioses que basen les seves estimacions en investigacions bastant exhaustives. Prescindint de l'interès que pugui tenir Corinna Larsen en la informació que està subministrant, és evident que el cas no pot ser conclòs, com es fa habitualment, titllant-la de ser "una dona ofesa". Això, en tot cas, no hauria de ser l'objecte del debat sinó les dures acusacions que ve formulant i que afecten d'una manera important a la família reial La seva proximitat durant anys amb Joan Carles I, que ella ha documentat de sobres amb imatges del seu àlbum familiar, la situen com una coneixedora de secrets de primera mà que no són privats i que afecten directament la institució de la direcció de l'Estat.

La fetor que emergeix de molts dels comportaments d'aquests anys serà imparable per més que provin de disminuir-la al màxim els denominats antany mitjans de referència, començant per la premsa de paper. Una de les respostes de Corinna sobre el paper dels periodistes i la preocupació de Joan Carles I perquè l'assenyalessin no deixa lloc a dubtes: "Sempre deia, dona noms i ens n'ocuparem". Preocupant.