Posem-ho negre sobre blanc: Catalunya passarà aquest dijous a la fase 3, el dia 21 s'aixecarà l'estat d'alarma instaurat per Pedro Sánchez el passat 14 de març, s'obriran l'endemà les fronteres per a l'arribada del turisme europeu i els residents podran viatjar lliurement per tot el territori espanyol. És el que es diu propagandísticament parlant "la nova normalitat". El llenguatge monclovita per allunyar fantasmes i crítiques. Però no ens enganyem, la nova normalitat no és cap altra cosa que un eufemisme generós per deixar clar que no estarem en la normalitat i evitar dir així que, en realitat, el més apropiat per al nou estadi no és cap altra cosa que la falsa normalitat. Però esclar, dir que Espanya entra en la falsa normalitat sona dur i cal buscar paraules que acompanyin l'aterratge en la difícil situació que ara s'inicia.

Perquè anomenar nova normalitat a la situació actual és com una broma de mal gust i els polítics haurien d'anar amb compte amb la utilització d'aquest terme ja que poden trobar-se amb una legió de ciutadans irritadíssims amb el panorama que tenen per davant. Serà potser perquè ells se n'han assabentat menys que la resta dels mortals i el seu sou ha patit bastant menys? De quina normalitat se'ls parlarà als més de 700.000 treballadors afectats per un ERTO a Catalunya i que no saben si recuperaran el lloc de treball o directament passaran a ingressar les llistes de l'atur? No parlem de les desenes o centenars de milers de treballadors que encara estan pendents de cobrar la prestació. I els comerciants que no tornen a obrir per la pandèmia, en part, però també per la pressió tributària que els ha deixat al descobert? Tampoc no seran els autònoms, als qui s'ha perseguit d'una manera abusiva per ingressar una mica de diners en les malparades arques de les finances públiques del Regne d'Espanya...

L'única normalitat que jo veig és la de la presentació de la declaració de Renda i Patrimoni que es va iniciar puntualment com estava prevista l'1 d'abril i finalitzarà el 30 de juny. Sense cap pròrroga i amb la normalitat més gran del món. Hi hagi emergència sanitària o no n'hi hagi; amb els morts encara per comptar, en una gestió catastròfica del Ministeri de Sanitat que fa 11 dies -¡¡11 dies!!- que no actualitza la xifra total de morts de coronavirus a Espanya, i que està clavada en 27.136 persones. Amb enormes dificultats per als contribuents per reunir la seva documentació i les gestories a vessar, ja que malgrat ser serveis essencials des del primer dia moltes han anant recuperant la normalitat a mesura que s'aixecaven les fases sanitàries. L'únic important és mantenir el calendari de la visita a Hisenda.

Hi ha dos lemes a Espanya que han deixat de tenir vigència alguna: "la justícia és igual per a tothom" i "hisenda som tots". Queden molt bé per a la propaganda oficial , o per fer anuncis en televisió, però a l'hora de la veritat, només valen per a uns quants.