Tant ens ha acostumat el govern de Pedro Sánchez al fet que poques vegades diu la veritat que hem donat per bo que fer política és això: dir una cosa i fer la contrària. El president del govern espanyol s'ha acostumat com cap altre governant a la crisi que ha generat el coronavirus i les seves ja regulars compareixences en televisió no s'han convertit en una exposició prolixa d'obvietats, que, sobretot, constitueixen una gran i interminable sessió d'autobombo. Tenen també tres característiques més: una aparença de falsa previsibilitat en les decisions i per això insisteix que Espanya està fent el que marquen els experts, l'OMS, l'ONU o qualsevol organisme internacional; una sèrie de promeses econòmiques que mai no acaben de veure la llum ja que Espanya es troba en una situació econòmica alarmant i, finalment, la repetició de coses que són literalment falses però que, des del faristol de la Moncloa, transforma en una veritat irrefutable. El cas del fals rànquing de l'OCDE que situa Espanya com el vuitè país del món que més test realitza és un exemple més de com es pot propagar una mentida una vegada i una altra sense cap tipus de rubor.

La fal·làcia del trànsit cap a la "nova normalitat" que explica Pedro Sánchez és el més semblant a un viatge al desconegut. La seva proposta consisteix a estendre l'estat d'alarma un mínim de sis setmanes més i un màxim de vuit i, a partir d'aquí, anar improvisant pedaços per dur a terme el que denomina "una desescalada ordenada" que serà per províncies i es pilotarà des de Madrid. Sobretot, que res no faci olor a comunitats autònomes i que el comandament únic en el procés de desconfinament sigui on resideix el govern espanyol. La feina de diverses dècades ordenant els mapes territorials sanitaris per diferents autonomies va, literalment, a la paperera, perquè cal unificar-se a partir de la província.

Espanya camina cap a la ruïna econòmica però ho farà el més unida possible. El PSOE ha encapsulat sota el decret d'estat d'alarma competències i atribucions que semblava que només podia arrogar-se un govern del PP i amb l'aplicació del 155. Esclar que, ara, a diferència de quan va ser cessat el Govern i tancat el Parlament hi ha un Executiu al capdavant de les institucions catalanes però les seves funcions, a la pràctica, són bastant paper mullat. Un Govern que no pot prendre cap decisió en la situació més greu per a la seva ciutadania, com és el coronavirus, pot ser considerat com a tal?

Sánchez i Iglesias han lligat de mans les autonomies i reduït a la mínima expressió els seus poders reals i això hauria de preocupar no només Catalunya. Al País Basc li està passant si fa no fa el mateix. I això que l'enorme paradoxa és que per a la governació d'Espanya, el govern de Sánchez i Iglesias necessita formacions nacionalistes o independentistes per superar qualsevol votació en les Corts. Tant costa de veure el final que ens tenen preparat?