Catalunya, igual que la resta de l'Estat, inicia dilluns el desconfinament i el retorn al que el president del govern espanyol ha denominat "la nova normalitat". Salvador Illa, el ministre de sanitat -des de l'inici de la pandèmia del coronavirus, seria més lògic dir el ministre plenipotenciari de l'Executiu espanyol- ha respectat el criteri de les autonomies i, tret del cas de Madrid, que ha jugat de manera frívola la seva pròpia partida, s'ha posat de manifest que no era tan difícil escoltar i consensuar. Gairebé dos mesos ha costat que el comandament únic fos una mica menys únic: sense arribar a ser Alemanya, es podia no ser un dels països més centralitzats en la presa de decisions.
Serà un desescalament lent i desigual. I, per primera vegada, amb un debat que fins ara no havia existit fruit de la demanda de molts sectors empresarials que ja no poden resistir més la situació actual. No ens enganyem: mes allà de discursos públics, l'economia aquesta agafant el testimoni de l'anàlisi, que fins ara era només sanitari. Hi continuen havent més de 200 morts diàries a Espanya per coronavirus però guanya pes la idea que "la nova normalitat" comportarà riscos que la normalitat que hem conegut no tenia. La qüestió estarà que, sabent-ho, sapiguem minimitzar-los.
És una equació difícil ja que al cronograma que ha presentat el ministeri de Sanitat amb quatre fases de desconfinament no hi haurà, segurament, dies sense morts. I malgrat tot, ja no hi ha governant que vulgui treballar únicament amb el vector de la salut. Un representant d'una de les entitats que ha jugat un important paper en el que ha estat l'atenció mèdica en totes les UCI que s'han hagut d'implantar en recintes firals o pavellons del nostre país m'expressava fa uns dies la seva consternació de la següent manera: passaran de ser espais de malalts per la pandèmia a acollir necessitats tan imperioses com l'alimentació, el poder menjar. I, afegia, això no havia passat mai.
Caldrà evitar els perills i minimitzar els riscos, prenent mesures proporcionals, i això, diguem-ho clar, ningú no sap amb seguretat com s'ha de fer. I s'ha d'avançar en aquest terreny, per no carregar-se l'economia i la vida de centenars de milers d'emprenedors. Igual no hi ha un altre camí amb la roda de pagaments detinguda i una economia gripada que ha implosionat en un estat on la taxa de pobresa severa duplica la mitjana europea i és la segona, per darrere tan sols de Romania. I amb previsions que més de 12 milions de persones estan en risc de pobresa. Aquesta és la realitat d'un estat trencat i les altres coses són fantasies. O quimeres, que deia aquell que fa tan poc era molt elogiat i aplaudit i que avui ningú no gosa ni esmentar.
MAPA | Els contagis de coronavirus a Catalunya per municipis i barris
MAPES | L'impacte del coronavirus a Catalunya per regions sanitàries
🔴 Segueix ElNacional a Telegram