Quan fa deu dies el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va creuar la Porta del Sol per reunir-se amb la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, a ningú no se li escapava que, malgrat la gravetat de la situació sanitària en la capital espanyola, l'inquilí de la Moncloa estava contribuint a un gran acte d'escapisme polític. La coreografia preparada per a l'ocasió, amb el famós escenari de les 24 banderes espanyoles i madrilenyes, va amagar la incompetència de Sánchez en la matèria i la perillositat de l'actuació d'Ayuso, amb el risc d'exportar el virus per tota la Península irresponsablement. Avui estem pitjor que aquell dia ja que Madrid continua presentant unes xifres greus, molt greus, i a més s'ha comprovat que el decorat serveix per a les funcions de teatre i no per a la política: Ayuso li ha aixecat la camisa al ministre Illa després d'assolir la vigília un acord i es nega a confinar Madrid i posar un tap a l'expansió de la malaltia.

Al meu article d'ahir ho advertia: el problema de Madrid no pot ser abordat com un problema espanyol. El cafè per a tothom no deixa de ser un insult per als que s'han avançat a una situació com la que té Madrid adoptant mesures incòmodes, de vegades fins i tot mal compreses, però eficaces. El ministre Illa va intentar entabanar Ayuso amb un embolcall de solució espanyola que abordava el problema per elevació. Així, s'adoptaven una sèrie de mesures que serien comunes per a aquelles ciutats de més de 100.000 habitants i que complissin tres requisits: una incidència acumulada superior a 500 casos cada 100.000 habitants, un percentatge de PCR positives superior al 10% i un índex d'ocupació de les UCI en la Comunitat Autònoma superior al 35%. Ayuso va semblar que comprava el pla del ministre Illa ja que ella podia imposar el seu relat que no es tractava d'una solució exclusiva per a Madrid sinó per a tot Espanya. Però Ayuso va estripar les cartes quan va descobrir el truc: quines ciutats compleixen aquests barems? La capital i nou municipis de la Comunitat de Madrid. Cap més.

Al final, dos governs acostumats a les martingales han topat de cara: Illa dient que imposarà el confinament i Ayuso rebel·lant-se contra les mesures i assegurant que jurídicament no és vàlid el que proposa el Govern espanyol. I al mig els ciutadans de fora de Madrid que hem donat suport al nostre govern quan ha hagut d'adoptar mesures d'un confinament important en alguns casos, més lleu en altres, en municipis com Lleida, Igualada, l'Hospitalet de Llobregat, Viladecans, Sant Boi, Cornellà, Sant Just Desvern, Sant Joan Despí o Esplugues assistim estupefactes a aquest sainet. Perquè el cafè per a tothom de Sánchez és un camí intransitable que Catalunya rebutja amb raó per dos motius: el govern espanyol no té cap autoritat en aquesta matèria i, en segon lloc, la Generalitat va adoptar mesures importants amb una situació menys complicada que la que s'ha establert per a Madrid i òbviament millor que els actuals paràmetres de la capital.

La manera com estan jugant uns i altres amb la salut dels ciutadans és nauseabunda. No soc capaç de trobar una paraula més suau per a una situació tan greu.