No conec una família en la qual el tema de discussió d'aquests dies no sigui l'organització de les festes de Nadal (24, 25 i 26 de desembre) i les de sortida i entrada d'any (31 de desembre i 1 i gener). Aquí han de casar les restriccions de la comunitat autònoma per la pandèmia, la mobilitat entre comunitats, els diferents tocs de queda, el nombre de persones d'una o diverses famílies que poden reunir-se a menjar, a sopar o a conviure en un mateix habitatge i, el que ho acaba de complicar tot, la més o menys flexibilitat d'uns i altres perquè el sudoku acabi quadrant.

Tindrem unes festes complexes en les quals la recomanació serà la menor mobilitat possible però la realitat ja veurem quin resultat acaba deixant ara que ja hi ha algunes coses fixes. Entre elles, la més important és que les trobades queden limitades a un màxim de deu persones, amb la recomanació que no hi hagi més de dues bombolles de convivència. El Ministeri ha anat cedint amb el pas dels dies i la inicial xifra de sis ha acabat en deu, una de les recomanacions de la Generalitat que s'ha acceptat.

No és fàcil quadrar el cercle entre la negativa absoluta i l'obertura total, sabent, com se sap, que quan s'aixeca el peu de l'accelerador de les restriccions el següent que ve és una alça incontrolada de nous contagis, augment del nombre de morts, més pressió hospitalària, així com un increment de l'índex de contagi i del risc de rebrot. Al final, tots hem après a conviure amb aquestes dades i a preocupar-nos quan l'índex de contagi s'allunya del 0,7. Una cosa que, per exemple, està passant ara que aquest dimecres es va reportar des de Salut un 0,89 després de diverses jornades en què semblava que el descens era ferm, amb deu dies entre el 0,77 i el 0,78. Són números que, situats a la incubadora de processos matemàtics, ens permeten, amb totes les precaucions possibles, avançar-nos al futur.

Recentment, un prescriptor il·lustre, d'aquells que està gairebé tots els dies als mitjans de comunicació, m'apuntava una cosa impossible. L'ideal seria que no hi hagués festes de Nadal. És el que ens vindria millor i tindríem una base sòlida per evitar la tercera onada. Era una opinió científica però aquesta persona no és al poltre en moviment permanent que són en aquests moments els diferents governs amb milions d'ulls analitzant-los per una cosa i la contrària. L'èxit en la lluita contra el coronavirus sol ser molt efímer ja que la situació és tan canviant i afloren tants factors incontrolats que, encara que sàpiga greu dir-ho, excepte les mesures més dràstiques, que ja ningú sembla voler del tot, el millor és traçar un full de ruta de desescalada amb uns paràmetres inflexibles i que aquest sigui el manual d'instruccions.

De totes maneres, com també cal fer cas a algú, les mesures de la Generalitat semblen raonables, equilibrades i fins i tot bastant flexibles. Fa unes setmanes, l'horitzó era molt més negre i l'esforç, i per què no dir-ho, la ruïna de molts sectors de la societat, han obert aquesta finestra per a un Nadal especial. Però Nadal, al cap i a la fi.