Mentre a Madrid el ministre de Consum, Alberto Garzón, d'Esquerra Unida, es permet malparlar del turisme, assenyalant que és un sector de baix valor, estacional i precari, la qual cosa ja ha provocat la petició de dimissió immediata per part de la Mesa del gremi afectat, el govern francès acaba d'anunciar per boca del seu primer ministre, Édouard Philippe, un pla de 18.000 milions per ajudar el sector i ha considerat el rescat del turisme "una prioritat nacional". Sentint Garzón, no hauria de sorprendre tant la posició de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, companya ideològica, que amb tant de menyspreu ha tractat des de la seva arribada a l'ajuntament un sector fonamental per a la ciutat, primer amb la moratòria als hotels i després amb la batalla dels creuers, on una regidora va arribar a comparar els creueristes amb una plaga de llagostes.
Un pot pensar que això es pot deure al pes que té el turisme a França que, òbviament, el té, i es mesura en una aportació del 7,3% del PIB, uns 50.000 milions d'euros d'ingressos; i, aproximadament, dos milions de llocs de treball. No són xifres menors, és clar. Però si un fa aquest exercici a Espanya troba que, amb dades del 2019, la seva aportació al PIB va ser superior al 12%, el nombre de llocs de treball per sobre dels 2,6 milions i el pes del turisme es calcula en uns 150.000 milions d'euros. A Catalunya, les xifres no són gaire diferents i representa el 14% de l'ocupació, després de set anys de màxims històrics.
Si a França representa el 7,3% del PIB i a Espanya per sobre del 12%, com pot entendre's el menyspreu del govern de l'Estat per un sector capital en vigílies de la temporada turística? Com pot ser que s'imposi una quarantena de 14 dies a tots els estrangers que visitin Espanya i un tancament de fronteres aèries i marítimes quan fins ara només ho estaven les interiors terrestres? Com pot ser que Europa dicti unes normes per al turisme diferents de les espanyoles? Algú ha pensat que, automàticament, s'està desviant el turisme estranger, poc o molt, cap a Grècia o Portugal?
La resposta francesa no s'ha fet esperar i el Palau del Elisi ha argumentat la imposició als ciutadans que arribin a França procedents d'Espanya d'una quarantena idèntica per raons "sobretot polítiques". El govern català ha de distanciar-se immediatament de la posició espanyola que porta a la ruïna a un sector que, entre altres coses, necessita imperiosament, per raons geogràfiques, la permeabilitat fronterera entre ambdós països. No només això, és clar. És imprescindible posar fi a les bromes, les improvisacions i les ocurrències de l'equip Sánchez.
A la inacceptable pèrdua total de competències a què està sotmetent el govern socialista i de Podemos a Catalunya des del mes de març, l'absència de llibertats imposades per l'estat d'alarma i la legislació ad hoc que diferents ministeris estan preparant, no pot sumar-se una estocada avui sí i demà també a l'economia productiva catalana.
MAPA | Els contagis de coronavirus a Catalunya per municipis i barris
MAPES | L'impacte del coronavirus a Catalunya per regions sanitàries