He esperat pacientment diverses setmanes abans d'expressar la meva opinió sobre l'exasperant lentitud amb què s'està procedint a la vacunació contra el coronavirus a Espanya i també a Catalunya. Sobretot, per un motiu fonamental: que no semblés que era una crítica a la comunitat mèdica, que s'ha comportat aquest últim any amb una exemplaritat absoluta donant mostra de la seva professionalitat i dedicació total en condicions més que difícils i amb uns mitjans molt escassos. El sistema sanitari ha resistit però sobretot han aguantat els professionals a qui se'ls deu un reconeixement salarial conforme a les seves reclamacions històriques i que no quedi tot en aquells aplaudiments com a reconeixement de la ciutadania. Per això és més preocupant que la vacunació vagi tan lenta, la qual cosa dificulta molt baixar els indicadors de la Covid i que s'estigui debatent si entrem en la quarta onada amb tan poca població vacunada.

Que la Unió Europea ha negociat malament l'arribada de les vacunes és una obvietat i que pel mig hi ha hagut imprevistos com el d'AstraZeneca també. La burocràcia de Brussel·les i el model de governança s'ha posat en evidència una vegada més. I així, mentre la UE es perdia en debats, els EUA, Rússia o la Xina han anat molt més de pressa i han aconseguit grans estocs per vacunar els seus ciutadans. Una vacuna, la d'AstraZeneca, per cert, la utilització del qual ja s'ha reprès a Itàlia, França i Alemanya mentre a Espanya no es tornarà a posar fins dimecres vinent. Però res, això tampoc, justifica els baixos percentatges de vacunació que hi ha i sobretot que els nostres majors no estiguin a hores d'ara vacunats en un percentatge massa elevat i que tampoc no se'ls hagi donat un horitzó de quan ho estaran. Des de fa 48 hores només sento especialistes en epidemiologia o experts a quantificar que s'està produint un nombre de morts superior al previst a causa de la mala planificació. És normal, per tant, que s'estigui generant una irritació ciutadana ja que els discursos oficials es corresponen poc amb la realitat del dia a dia.

La Unió Europea ha provocat un caos bastant notable amb la compra de vacunes fins a l'extrem que hi ha un índex de vacunació superior en països com els EUA, on les facilitats per vacunar-se són enormes i Biden ha complert el seu compromís de més de 100 millons de persones vacunades quan encara no fa dos mesos de la seva Administració. O al Regne Unit, on ja s'han vacunat 24 milions de persones i s'han posat més de 660.000 dosis en les últimes 24 hores. Tant és així que Alemanya ha advertit la UE que no descarta actuar pel seu compte i que si no s'afanyen optarà per comprar la vacuna russa Sputnik V. De fet, estan en estret contacte amb les autoritats russes per assegurar-se el subministrament si fan el pas.

I mentre tots els països miren de córrer el màxim possible i d'obrir negociacions pel seu compte, aquí hi ha un debat sobre com afectarà la mobilitat d'aquest cap de setmana -el primer en què es podrà anar a qualsevol lloc del territori català- i la imminent Setmana Santa és a punt de penjar el cartell de ple total al Pirineu, on ja costa trobar habitacions per a aquells dies. I els indicadors que tots hem anat aprenent què volen dir, com el risc de rebrot o l'RT, ja han tornat a pujar. Una última reflexió: serà impossible iniciar una recuperació econòmica sostinguda amb uns nivells de vacunació tan baixos i això sí que serà definitiu per a la sortida de la crisi.