Fa ja temps que Ciutadans va deixar de tenir rellevància en la política catalana i hi ha hagut diversos motius per caure en l'ostracisme actual després d'aconseguir, el desembre de 2017, ser la primera força política en els comicis al Parlament: des de la fugida massiva dels seus dirigents a Madrid fins a la incapacitat per liderar un discurs des de l'unionisme que donés una mínima esperança de victòria i no una permanència sine die del conflicte entre Catalunya i Espanya. Es pot ser unionista però no és necessari demanar a la fiscalia que revisi el permís de 48 hores als Jordis després de 47 mesos de presó, una injusta i cruel condemna i, sobretot, quan ja han complert el 25% de la condemna per sol·licitar reglamentàriament la primera sortida. Això no és fer política, això és actuar amb set de revenja, una cosa molt allunyada de la societat catalana.
Els resultats de les eleccions espanyoles del 10-N ja van evidenciar el declivi de la formació taronja i els seus dirigents no van entendre l'avís. Inés Arrimadas segueix amb la mateixa política d'Albert Rivera i les últimes enquestes, com la del CIS, no fan més que accentuar el retrocés i situar-los com una opció residual, mentre que els seus centenars de milers d'electors semblen aterrar a Vox, PSC i, en menor mesura, al PP en un interessant realineament de l'unionisme.
L'últim incident de Ciutadans té a veure amb la queixa presentada davant de la Taula del Parlament pel Consell de Personal del Parlament, que ha denunciat coaccions del grup taronja. El personal de la Cambra legislativa assegura que volen incidir en la seva objectivitat, professionalitat, integritat, neutralitat, responsabilitat i imparcialitat. No són acusacions banals ni habituals per part dels funcionaris públics. Esperem que la Taula el Parlament actuï en conseqüència ja que els temps de la fatxenderia han passat.