En un curt espai de temps, el president del Partit Popular, Pablo Casado, i el secretari general de Ciudadanos, José Manuel Villegas, han plantejat públicament l'aplicació d'un nou 155 a Catalunya. O sigui, la supressió del Govern, del Parlament, en resum, de l'autonomia i per un període més llarg que el del mes d'octubre passat. És obvi que és, simplement, ara com ara, una amenaça i un intent de desestabilitzar el govern de Pedro Sánchez presentant-lo com a ostatge dels independentistes. La pregunta, no obstant això, que ens hauríem de fer és: Per què ambdós partits necessiten imperiosament el 155 per fer política? És lògic que la seva única proposta sigui una vegada i una altra la supressió de les institucions de Catalunya i que encara no hi hagi hagut cap proposta política per millorar les condicions de vida dels catalans? El mateix de sempre una vegada i una altra: atacs a la llengua, a TV3, a la identitat catalana i a la seva escola en un revival que ja fa molts anys que dura.

Que, a més, la seva proposta hagi tingut lloc el dia en què s'ha produït un atac en una comissaria dels Mossos d'Esquadra de Cornellà, que està sent investigat com un atemptat terrorista ja que la persona morta portava una arma blanca i hauria cridat "Al·là és gran", demostra clarament l'escala de prioritats de Cs i PP i la falta d'empatia amb les preocupacions dels catalans. De fet, no ha passat res perquè aquesta possibilitat d'un nou 155 estigués sobre la taula abans, ans al contrari: ni el Govern ni el Parlament no han incomplert el Tribunal Constitucional i, en tot cas, el que hi ha hagut han estat gestos d'hostilitat entre governs o declaracions que no hagin pogut ser del grat de Madrid.

Com en el cas dels llaços grocs o les agressions feixistes que s'estan produint últimament contra els independentistes, tot forma part d'una estratègia de provocació. Que, en alguns casos, ha pogut comptar, almenys així ha semblat davant de la falta d'explicacions, amb la complicitat d'elements de les forces i cossos de seguretat de l'Estat. El president de la Generalitat, el conseller d'Interior i els grups parlamentaris independentistes al Congrés ja han demanat explicacions al ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska.

La competició entre PP i Cs per liderar el corrent més reaccionari de la dreta espanyola és del grat de moltes institucions espanyoles. Tot menys fer política amb Catalunya, una cosa que en alguns moments sembla ser la intenció de Pedro Sánchez. Però aquestes percepcions s'esvaeixen tan ràpid que no poden ser considerades encara opcions ni reals ni possibles.