L'elecció de la nova direcció de la CUP és, segurament, l'última oportunitat de la formació anticapitalista per demostrar que les eleccions al Parlament del passat 27 de setembre van ser realment una victòria de les forces independentistes. Els 72 diputats que van assolir aquella jornada Junts pel Sí (62 parlamentaris) i la CUP (10 escons) han funcionat en molt poques ocasions com un tot i quan així ha estat, més d'una vegada, el cost per al procés ha estat molt alt des del punt de vista polític i de pèrdua de centralitat d'un moviment que es pretén transversal i que necessita no només no perdre pels seus dos extrems sinó eixamplar la seva important base social.

L'arribada a la direcció de dos pesos pesants com Quim Arrufat, parlamentari en l'anterior legislatura juntament amb David Fernàndez i Isabel Vallet, i del regidor a l'Ajuntament de Girona Lluc Salellas ofereix, en principi, unes garanties de millora en la coordinació i de recerca de punts de trobada entre Junts pel Sí i la CUP. Si no és així, i la CUP continua mantenint el comportament (i les enormes dosis de frivolitat) de l'anterior direcció, a l'actual legislatura li acabaran quedant molt pocs mesos. La prova de foc serà, sense cap dubte, la qüestió de confiança a què se sotmetrà el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el proper 28 de setembre. És obvi que una derrota desencadenaria un escenari electoral i, segurament, un realineament dels partits catalans en clau molt més ideològica.

Està, per tant, el Govern i el grup parlamentari que li dóna suport davant d'un escenari d'alt risc d'explosió incontrolada d'una legislatura. Entre altres coses, perquè no n'hi haurà prou amb un acord per tirar endavant la qüestió de confiança sinó que també hauran d'acordar-se els pressupostos per al 2017, una vegada van fracassar els del 2016 i Catalunya viu encara de la pròrroga dels comptes del 2015. El president de la Generalitat ha insistit en les seves últimes intervencions a completar abans de l'estiu el full de ruta al qual es va comprometre en accedir al càrrec el 10 de gener passat. Que això sigui així no només depèn del seu voluntarisme i encert, sinó que el Govern mantingui la cohesió que ha demostrat, que la relació entre el president i el vicepresident Junqueras es mantingui a la zona de confort actual i que la CUP entengui la importància del moment. En definitiva que el que moltes vegades ha semblat que eren només 62 diputats tornin a ser 72.