Cop de porta definitiu de la CUP als pressupostos. La formació anticapitalista va entrar en la negociació dels comptes públics de la Generalitat de mala gana i n'ha sortit sense moure's gens ni mica de les posicions inicials. Resultat: manté l'esmena a la totalitat dels pressupostos i, en conseqüència, els seus nou diputats no facilitaran els vots que necessita el Govern; la majoria del 52% independentista assolida el passat 14 de febrer queda, de cop, en un percentatge desproveït de valor polític real; els comuns tenen ara a les mans el futur dels pressupostos, un plat que podran cuinar després de la retirada de la CUP; i, lamentablement, la política catalana manté un alt grau d'imprevisibilitat.

Quan falten 48 hores, el Govern no té encara el grapat de vots que necessita imperiosament per superar amb èxit la votació de dilluns, dia 22. De fet, si alguna cosa té, és un nombre tan elevat d'esmenes a la totalitat presentades que, tret que algun grup les retiri del projecte de pressupostos, haurà encallat definitivament. Descartades, de manera abrupta, pel president Pere Aragonès, converses amb el PSC per explorar un acord, només queda la mà estesa que li va oferir a la formació d'Ada Colau i Jéssica Albiach. No per independentista, és clar, sinó per l'aparent perfil més a l'esquerra que els socialistes, els quals Esquerra no vol que entrin en joc a Catalunya, en part, per les eleccions municipals, encara lluny, però molt presents en totes les decisions.

D'aquí també una enorme paradoxa, almenys fins ara: Esquerra Republicana va facilitar fa molt pocs dies la tramitació dels pressupostos del govern de Pedro Sánchez, on hi ha PSOE i comuns, i aquests dos mateixos partits poden propiciar el retorn dels comptes al Govern i deixar la legislatura en l'aire. Costa d'explicar que realment això sigui així, però la veritat és que ho és.

Veurem si en aquestes 36 hores que falten fins dilluns a les 14 hores alguna cosa ha canviat tant que hi ha fumata blanca. Aragonès necessita intentar una carambola en la qual tot quadri. Òbviament, en primer lloc, els vots dels comuns, que no necessàriament han de ser afirmatius, ja que amb l'abstenció n'hi ha prou. Això, a més, amb poques cessions. També refredar la posició de Junts per Catalunya, on un ampli sector ―Laura Borràs, Elsa Artadi, Albert Batet o Josep Rius, entre altres― són més que reticents a aconseguir els comptes amb els comuns i així ho han expressat en reunions internes.

I tot això, amb el rellotge en marxa i una certa seguretat que la incertesa s'allargarà fins a l'últim moment.