Que la primera instància a emetre un comunicat inusual i extraordinàriament crític contra unes declaracions del nou govern espanyol de coalició hagi estat la cúpula judicial, demostra ben clar i net que la batalla ja s'ha obert i es disputarà amb llums i taquígrafs. La reacció del CGPJ contra Pablo Iglesias ha fet les delícies de la dreta i això que el que ha manifestat és, encara que cogui, una obvietat. O potser les resolucions dels tribunals europeus pel que fa, primer, a les euroordres i, després, a la immunitat, no han deixat en mal lloc la justícia espanyola? És exagerat dir, com ha afirmat el vicepresident, que han suposat una humiliació per a l'Estat espanyol? Què han fet el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Alemanya, Escòcia, Bèlgica, sinó esmenar la plana al Tribunal Suprem?

Una altra cosa és que irriti el deep state escoltar això en boca d'un vicepresident del govern d'Espanya i que, fins dilluns, era tan sols secretari general de Podemos. La irada reacció del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), marcant territori, és un senyal que el conflicte va molt més enllà de Podemos i que l'objectiu directe és Pedro Sánchez. Sorprèn, això sí, que hagin obert tan aviat les hostilitats i que la cúpula judicial pretengui tallar d'arrel el que ha declarat Iglesias puntualitzant que, "des del respecte més absolut al dret de llibertat d'expressió, la Comissió Permanent considera imprescindible reafirmar que l'actuació del Poder Judicial, institució essencial en tota societat democràtica, persegueix a tota hora el compliment de la llei i la defensa dels drets reconeguts a tots els ciutadans espanyols, fonament del nostre estat social i democràtic de dret". Unes paraules amb un destinatari clar i que van trobar a última hora de la tarda resposta de la Moncloa, que va sortir en defensa del seu vicepresident i fent pinya.

El nomenament de la nova fiscal general de l'Estat al primer Consell de Ministres, la polèmica exministra de Justícia Dolores Delgado, i les virulentes reaccions que hi va haver ja van ser un primer signe que la dreta i una part important de l'esquerra espanyola respondria amb agressivitat de bon començament. També, que fàcilment interpretaria que darrere de tot això hi pot haver un intent per part de Pedro Sánchez de desjudicialitzar el conflicte català i, qui sap si acabar reformant el Codi Penal per modificar els delictes de rebel·lió i sedició i facilitar la sortida dels presos polítics. És una proposta electoral dels comuns si arribaven al govern espanyol, i s'hi acolliran els partits independentistes, encara que no hi ha cap garantia que hi hagi aigua a la piscina i el PSOE acabi validant-la. En qualsevol cas, falta temps i, a més, la voluntat política amb Sánchez mai no és segura.

És fàcil comparar la situació política actual amb la que es va viure després de la moció de censura, i aquell miratge va durar molt poques setmanes. L'independentisme ve, per tant, d'aquella experiència que no és tan llunyana. Sí que és cert que una cosa ha canviat respecte a llavors: Sánchez té més enemics que mai, ha trencat els ponts amb una part significativa de l'establishment, l'entorn del Rei emet incomoditat, quan no enuig, i la cúpula judicial controlada pel PP i que no pot canviar no n'hi deixarà passar ni una. Això, mentre la ministra de Defensa, Margarita Robles, ha de cessar el cap d'Estat Major de la Defensa (Jemad) i nomenar precipitadament un substitut perquè el dimissionari li havia lliurat al Rei un informe explosiu sobre les Forces Armades a esquenes de la ministra.

Si curiós és que Sánchez canviï, com qui gira un mitjó, aliats, discursos i compromisos, més sorprenent acaba sent que s'endinsi en un terreny vedat fins ara al poder polític com és pretendre reformar la justícia i desplaçar l'alta judicatura del perillós lloc on ha portat l'Estat espanyol. Aquella que deia protegir la democràcia i que no parava d'actuar contra ella i els qui la defensaven.