Deia Oscar Wilde que "res no s'assembla tant a la ingenuïtat com l'atreviment" i com que Pedro Sánchez del primer no en té res, és fàcil concloure que el que prova de vendre'ns amb el seu últim pla de regeneració democràtica és, sobretot, una cortina de fum. Com a aquell mal prestidigitador, al president espanyol se li veu el truc molt abans que l'hagi acabat. D'alguna manera havia de justificar les cinc jornades de reflexió que es va prendre a l'inici de la campanya catalana i en què va amenaçar de deixar la presidència perquè un jutge havia atorgat a la seva dona, Begoña Gómez, la condició d'investigada. Per cert, d'aquella campanya d'un impacte mediàtic enorme va sortir una participació inusual del votant socialista en unes eleccions catalanes. Però anem a la regeneració democràtica de Sánchez: inconcreció, solitud i rebuig, són els tres adjectius que millor defineixen el seu pla.

Darrere de bones paraules, com enfortir la democràcia amb una bateria de mesures en favor de la transparència a les institucions de l'Estat i als mitjans de comunicació, o del pompós anunci de voler garantir una premsa lliure, alhora que lluitar contra les falòrnies i la desinformació, un té la impressió que res és el que es diu. Sobretot, pel moment triat i les implicacions personals: una llei quan la justícia persegueix la teva esposa? Com a carta de presentació del Pla d'Acció Democràtica és, si més no, vidriós. Si a més, el que va començar amb escassa credibilitat dels denunciants ha anat escalant periòdicament amb notícies preocupants per a Sánchez quan falten pocs dies perquè Begoña Gómez declari divendres al jutjat és suficient per sospitar.

Potser hauria sancionat Sánchez els mitjans que van impulsar el discurs que a Catalunya hi havia hagut un cop d'estat?

Una declaració que es produirà després que l'empresari Juan Carlos Barrabés reconegués dilluns passat davant del jutge Juan Carlos Peinado, que investiga Begoña Gómez pels presumptes delictes de tràfic d'influències i corrupció en els negocis, que va mantenir diverses reunions al palau de la Moncloa amb l'esposa del president, i que en dues d'elles va estar present Pedro Sánchez. Lleig, molt lleig. I que aquest dimecres la Universidad Complutense de Madrid (UCM) reclamés al jutge Peinado que la investigui per apropiació indeguda, després de detectar, en un informe intern elaborat per la mateixa universitat, indicis delictius durant la seva direcció de la Càtedra de Transformació Social Competitiva.

Si aquesta és l'aparença contra la qual pretén lluitar Sánchez, és normal que ni els seus socis perifèrics no l'hagin avalat i que el seu pla tingui tots els números per acabar a l'últim calaix de la seva taula. Perquè, és clar que hi ha d'haver una manera per lluitar contra les fake news, però també per a les que propaguen els grans grups de comunicació. I aquí, modestament, pel que ha succeït en els últims anys a Catalunya i la persecució de l'independentisme amb la cobertura mediàtica corresponent, Pedro Sánchez té poca legitimitat. Més aviat cap. Potser s'hauria sancionat els mitjans que van impulsar el discurs que a Catalunya hi havia hagut un cop d'estat? O els que van avalar l'operació Catalunya, una acció que avui se sap que va ser organitzada des de l'Estat i amb el suport de les clavegueres de l'Estat? O haurien estat sancionats els que haguessin denunciat la il·legalitat de l'actuació de l'estat espanyol? Com que tots sabem el final, ingenus no, senyor president.