A mitjans d'aquesta setmana, el Govern de Catalunya donarà a conèixer la data del referèndum d'independència i la pregunta binària que sotmetrà a votació dels ciutadans i que contindrà les tres paraules clau: república, Catalunya i independent. Es posarà així en marxa una dinàmica unilateral, ni buscada ni desitjada pel president Puigdemont, davant de la clamorosa i imprudent incompareixença política del govern espanyol a cada un dels passos que anava fent el procés. No és aquest el camí, ni és aquesta la resposta, d'altres democràcies davant una demanda tan persistent en el temps com la catalana. I caldrà tenir-ho en compte i continuar explicant-ho a tots els fòrums en què es pugui, a totes les cancelleries que vulguin escoltar-ho i a totes les entrevistes que realitzin Puigdemont, Junqueras i Romeva.

Totes i cada una de les ofertes de Carles Puigdemont a Mariano Rajoy per asseure's a negociar han tingut la mateixa resposta negativa i el govern espanyol, en canvi, ha apostat per una judicialització de la vida política i per portar davant dels tribunals els responsables polítics del món independentista. Com era previsible des del principi, aquesta estratègia estava condemnada al fracàs, ja que la decapitació d'alguns dels lideratges del món independentista no canviaria substancialment res per més que la Fiscalia, el Tribunal Constitucional i els tribunals de justícia s'activessin a l'uníson. Al contrari, el camí cap enrere s'acabava convertint en impossible per als encausats i els seus partits.

L'última comunicació del president de la denominada Comissió de Venècia, que cada part ha interpretat com ha volgut, té dos elements positius per al Govern català: insisteix en la via del diàleg i recorda el marc de les constitucions. No hi ha res en contra del que sosté la Generalitat i del que van afirmar en un manifest més de 600 juristes catalans: el marc legal espanyol permet el referèndum. Si no es fa, les raons són polítiques. Així ha estat des del principi encara que aquesta veritat hagi desaparegut de la faç de la terra (espanyola). Però s'ha preferit parlar de cops d'estat i proferir tota mena d'amenaces. Oblidant que l'estratègia de la por i de la força no acoquina com fa 40 anys. I que el marc polític de la transició a Catalunya ja ha saltat pels aires.