Mai com fins ara no s'havien fet tants esforços, des de fora de l'independentisme, per incorporar al llenguatge polític qualificatius que no li són propis, com "valent" i "covard". Així, Puigdemont és per al govern del PP un covard perquè ha decidit viure a Brussel·les i no ha tingut, diuen, el coratge de presentar-se davant de la justícia espanyola i ingressar a la presó. El mateix, els quatre consellers que l'acompanyen en l'exili belga. La nova covarda és l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel, que tot apunta que pensa fixar la seva residència a Suïssa i no acudirà a la declaració davant del Tribunal Suprem, on ha estat convocada pel jutge Pablo Llarena aquest dimecres. "Al Parlament van ser molt valents, la qual cosa no passa quan han de comparèixer davant dels tribunals", ha sentenciat la popular Andrea Levy.
És evident que Levy el que prova és de desacreditar-ne uns més que elogiar els que són a la presó, els Jordis des de fa més de quatre mesos, i Junqueras i Forn des del passat 2 de novembre. Una presó provisional sense fiança injusta i que el govern del partit al qual ella pertany ha forçat irresponsablement i, potser, algun fins i tot ja es penedeix. Una presó que a ella d'altra banda ja li sembla bé i que és impossible fer-se a la idea del sofriment dels presumptes covards o valents, de les seves famílies i dels seus amics des de la posició que Levy adopta. Si no fos així, no s'entendria que els dirigents independentistes catalans vagin davant del Tribunal Suprem amb la inseguretat de si dormiran o no a la presó.
Aquest dilluns, les Martes, Marta Rovira i Marta Pascal, han comparegut en qualitat d'investigades davant del Tribunal Suprem per la causa judicial del referèndum de l'1 d'octubre. I, al final, fins i tot sortir en llibertat amb una fiança de 60.000 euros acaba semblant una pena menor. I així avança la causa per rebel·lió i sedició, delictes sens dubte inexistents, però el sumari hi és. Els propers seran el president Artur Mas i Neus Lloveras que aquest dimarts repetiran la desfilada davant de la seu del TS.
I, divendres, ha estat citat per la jutgessa Carmen Lamela el major dels Mossos Josep Lluís Trapero per un nou delicte de sedició. En aquest cas, l'Audiència Nacional no té competències per a la sedició i és sabut que no hi va haver aixecament públic i tumultuari. Però l'acusació a Trapero és prou greu perquè la seva posada en llibertat estigui en l'aire.
El que és una llàstima és que es parli de covards i valents quan del que s'hauria d'estar parlant és de violació de drets i de relats novel·lats que acaben amb persones innocents a la presó. Però esclar, aquest últim és un terreny relliscós com es va veure en l'euroordre que la justícia espanyola va presentar davant de la justícia belga per extradir Puigdemont i els quatre consellers i va acabar retirant. I veurem què acaba fent la justícia espanyola davant de la justícia suïssa si Gabriel s'acaba quedant al país helvètic. Per això el fàcil és parlar de valents i covards.