La cadena pública TV3 ha viscut aquest dilluns un debat segrestat per l'article 155. Per primera vegada, no un, sinó dos candidats no hi van poder participar: ni el president Carles Puigdemont ni el vicepresident Oriol Junqueras no van poder anar als estudis de Sant Joan Despí. El primer, exiliat a Brussel·les, i el segon, empresonat a Estremera. Aquest i no un altre ha de ser el primer titular d'un debat elèctric en algun moment i tediós en algun altre, que va transitar entre el cop d'estat dut a terme pel Senat espanyol i pel govern del PP i l'escola en català i la immersió lingüística. Un qualificatiu per a cadascun dels set intervinents: Jordi Turull, incisiu; Marta Rovira, intensa; Inés Arrimadas, il·lusionista; Miquel Iceta, prudent; Xavier Domènech, incòmode; Xavier Garcia-Albiol, policial, i Carles Riera, combatiu.

No va ser un debat de grans novetats. En tot cas, va servir per deixar clar que els dos blocs polítics en què s'ha dividit Catalunya no són imaginaris, sinó reals. Massa reals. Si no, per què no es van atacar mútuament Arrimadas i Iceta malgrat la frontera de votants que tenen? O Turull i Rovira? Segurament, perquè tots saben que el que marcaran els resultats de la nit electoral de dijous vinent serà si hi ha o no majoria independentista al proper Parlament de Catalunya. Aquesta és la veritable pregunta que encara no té resposta i la que decidirà la continuïtat de la legislatura interrompuda per Mariano Rajoy o una pàgina amb un rumb desconegut en la història recent de Catalunya. També la que espera Europa per saber si era encertat o no el vaticini de Rajoy als caps d'estat i de govern que posaria fi a les demandes catalanes amb l'article 155.

En condicions normals, una campanya electoral en la situació excepcional d'alt voltatge polític dels últims mesos hauria tingut diversos debats a dos —o fins i tot a tres— que és on realment es remarquen més les diferències entre els diversos candidats. Un debat entre Arrimadas i Junqueras hauria tingut una audiència alta. O un altre entre Puigdemont i Iceta. Què cal dir d'un debat entre Puigdemont i Junqueras, d'un duel entre Arrimadas i Iceta o l'expectació i la morbositat entre Albiol i el candidat de la CUP o el dels comuns. Però tot això ho ha impedit el 155, que ha preparat una campanya més a la seva mida, amb l'àrbitre a favor. Amb els líders independentistes a l'exili o a la presó i on els missatges amb més força dels mítings han estat "desinfectar" o "escapçar". Una cacera low cost de l'independentisme.

El debat, celebrat a menys de 24 hores que es tanqui la campanya electoral del 21-D, pot haver estat clau en unes eleccions tan ajustades que l'independentisme, encara que va clarament al capdavant, no té assegurada la majoria absoluta al nou Parlament. La photo finish acabarà decidint la governació de Catalunya, per a la qual no val ni el cansament, ni l'enuig, ni la frustració que puguin tenir els electors. O potser estaven cansats aquells que van anar a votar, contra vent i marea i, sobretot, contra una actuació policial desmesurada, al referèndum de l'1 d'octubre?