Quan falten una mica més de 48 hores perquè se celebri el ple del Parlament per investir Carles Puigdemont, convocat la passada setmana pel president del Parlament, Roger Torrent, es desconeix encara quin serà el desenllaç i la posició de la Mesa de la Cambra catalana, una vegada el Tribunal Constitucional ha avisat que no es pot celebrar en absència del candidat. Un TC que, a més, també ha vetat una aparició seva per sorpresa si no és amb autorització judicial.
Els diputats de la CUP ja han dit que seran presents en aquest ple per investir Puigdemont i els de Junts per Catalunya també. Són moviments lògics davant d'una sessió parlamentària transcendental no només per tot allò que ja té per si mateixa una sessió d'investidura normal sinó perquè el govern espanyol ha aconseguit que el TC faci de guardià d'una situació política que a l'executiu espanyol se li ha escapat de les mans. El fet que l'Alt tribunal surti en auxili de l'Executiu complica encara més la situació quan, en tot cas, hauria de ser al contrari.
En última instància el TC abandona el seu paper de garant de la Constitució per intervenir de ple en funcions que no li són pròpies, ja que afecten el reglament de la Cambra i la situació dels diputats. El paper de la Mesa del Parlament davant de la sessió parlamentària de dimarts es mou, per tant, entre l'acatament del Tribunal Constitucional una vegada aquest ha retorçat al màxim la legalitat i la desobediència. Amb un afegit: el TC contribueix a alterar el resultat de la majoria guanyadora de les eleccions al Parlament del passat 21 de desembre.
Tot això haurà de dilucidar-se en les hores que falten fins a la sessió d'investidura. Des del primer moment he defensat que la investidura de Puigdemont era la millor opció i la que respectava el resultat electoral. Les traves que hi ha hagut intenten fer impossible aquesta investidura mitjançant fets d'una enorme gravetat i impensables en qualsevol altre país del nostre entorn. Es pot cedir, per tant, com si res en les actuals condicions d'humiliació manifesta o només hi ha marge per resistir? Aquesta pregunta l'hauran de respondre en molt poques hores els 70 diputats de la majoria independentista.