La detenció del president Carles Puigdemont i la seva extradició a Espanya tampoc no s'ha produït aquest dilluns a Itàlia. La bufetada a dues mans de la Cort d'Apel·lacions de Sàsser al Tribunal Suprem espanyol per saltar-se la suspensió de les euroordres, com va comunicar el Regne d'Espanya al Tribunal General de la Unió Europea, és tota una rebolcada a una justícia que corre com un pollastre sense cap pels tribunals dels diferents països europeus. Puigdemont ha tornat a guanyar i Llarena ha tornat a perdre. Aquesta és la notícia que als mitjans espanyols autoanomenats de referència, acostumats a construir una realitat paral·lela en tot allò relacionat amb l'independentisme català, els serà molt difícil d'amagar.

Ja gairebé no és notícia per les reiterades derrotes internacionals de la justícia espanyola, però, malgrat això, la rellevància política és altíssima. La justícia italiana ho ha resolt sense cap matís: el president Puigdemont és un home lliure per viatjar per qualsevol país de la Unió Europea. Però va fer més coses: l'artilleria jurídica de Vox per tenir un paper en el judici va anar directament a la paperera i els seus representants, despatxats en pocs minuts, es van quedar fora de la sala. Que diferent del que va passar amb el Tribunal Suprem, que els va admetre com a acusació particular en el judici als presos polítics!

Vox, el PP, el PSOE, Ciutadans, les proclames de portar Puigdemont a Espanya, els crits de "Puigdemont a prisión​" corejats en aquest festival popular de Pablo Casado aquest cap de setmana a València. Tota aquesta caspa d'una Espanya trossejada en mil fragments, amb un rei escapat als Emirats Àrabs Units i, com a colofó de tot això, l'actual ministra de Defensa, Margarita Robles, presentada aquest dilluns pel diari ABC com a portadora de diners en efectiu, per no deixar rastre, dels fons reservats, als anys noranta, per un total d'uns 60 milions de les antigues pessetes per al llavors cap de l'Estat i, com si fos un Berlanga en estat pur, l'emèrit queixant-se que no fos en talons del Banc d'Espanya.

És poc discutible, amb els fets a sobre de la taula, que estem assistint en directe a una escalada imparable del ridícul internacional de la justícia espanyola. Però és que Llarena aquest mateix dilluns va demanar a les autoritats italianes que també detinguessin Comín i Ponsatí, presents a l'Alguer! No és capaç d'aturar aquest capítol que té més de revenja que de justícia? Aquesta espiral espanyola obligarà la justícia europea a adoptar decisions en les mesures cautelars demanades al TGUE perquè Puigdemont, Comín i Ponsatí recuperin la immunitat que els atorga la seva condició d'eurodiputats i la capacitat total per moure's per la Unió.

Un nou capítol de l'exili català després dels fets d'octubre del 2017 s'ha tancat a Sardenya. Bèlgica, Alemanya, Regne Unit, Suïssa, Àustria, França i ara Itàlia han desautoritzat els tribunals espanyols. Són suficients perquè el Regne d'Espanya atengués el "Prou, Espanya" que li ha reclamat el president Puigdemont i fes efectives unes declaracions del ministre Marlaska que encara no fa 48 hores va manifestar: "El que decideixin els jutges italians serà el correcte". Ja han parlat i ho han fet amb molta contundència. Hi ha algú a Madrid que es doni per al·ludit?