A aquestes hores és impossible saber la gent que votarà a Catalunya al referèndum. En una acció policial desproporcionada i desmesurada, amb imatges dantesques de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil llançant salves amb les seves armes de foc, disparant pilotes de goma als concentrats, forcejant i lesionant ciutadans lliures en diferents punts del país, prenent a l'assalt els col·legis electorals on havien de votar el president, el vicepresident i els membres del Govern, retirant urnes per la força i amb violència, la repressió de l'Estat ha conduït Espanya en tan sols unes hores al passat més negre que alguns crèiem de bona fe fins fa molt poc temps que havia quedat enrere. La democràcia espanyola ha fet en la jornada d'avui un salt al buit i l'Estat ha precipitat els espanyols de bé a la vergonya global. L'Espanya de la paella i dels toros té des d'ara també un policia espanyol emportant-se un material tan perillós com una urna i sacsejant catalans. L'Espanya del ¡A por ellos, oe,! ¡A por ellos, oe!  és avui des de fa massa temps la proposta de l'Estat a Catalunya i per això Catalunya se n'ha anat.

La dignitat d'un poble tossudament alçat davant la repressió i la violència policial quedarà per sempre a la retina dels catalans, pensin el que pensin i votin el que votin. He estat durant les primeres hores de la jornada als col·legis i he vist imatges dantesques de violència que mai no vaig pensar que veuria en una jornada electoral. Però també he vist la il·lusió i la resistència, ancians i joves barrant el pas a la policia braç a braç, al centre de Barcelona però també a tots els seus barris, des de Pedralbes a Nou Barris, convertits en un fortí de democràcia. Imatges de tota Catalunya amb milers, desenes de milers, de ciutadans protegint col·legis electorals; joves enfilats a un mur donant instruccions de votació i una multitud al carrer aplaudint. Alguns fins i tot plorant. Ambulàncies emportant-se ferits per agressions de la policia i una senyora d'edat avançada explicant amb una estranya sensació de ràbia i de sorpresa que mai no va pensar que tornaria a córrer davant dels grisos.

Que ningú no s'enganyi: del que s'ha esdevingut aquest diumenge a moltes ciutats de Catalunya no hi ha dos culpables, dos responsables. Només n'hi ha un. Uns tenien les urnes i altres tenien les armes. I per molta postveritat que s'hagi introduït al llenguatge espanyol, els mitjans de comunicació espanyols no podran ocultar el que les televisions de tot el món i els mitjans digitals de cinc continents fa hores que emeten. Uns s'han volgut asseure a negociar un referèndum i d'altres només han buscat la humiliació. Des d'aquell setembre de 2005 en què el Parlament va aprovar l'Estatut; des que el Congrés dels Diputats el va retallar amb aquella terrible frase d'Alfonso Guerra de "ens hem raspallat l'Estatut"; la sentència del Tribunal Constitucional el 2010 que van propiciar el PP i el PSOE i de la qual avui ningú no sembla fer-se'n responsable; i set anys, ¡set!, d'un menyspreu absolut al que succeïa a Catalunya. Creient-se la cançó que tot era un suflé organitzat des dels despatxos oficials i empès per la burgesia. Ai, si sabessin de les misèries i la influència de tots aquests als que tant escolten! Aquí els han portat.

Una Espanya en blanc i negre, unes elits espanyoles de portes giratòries i negocis moltes vegades inconfessables ha tractat en benefici propi d'aguantar fictíciament el cadàver del règim del 78. Però hi ha hagut, també més enllà del govern espanyol, responsables de la violència policial a Catalunya. Aquests que sortien donant suport a qualsevol mesura que dugués a terme, des de Pedro Sánchez a Albert Rivera i des de Miquel Iceta a Inés Arrimadas. Des de la totalitat de la premsa de Madrid als dos diaris més importants de Catalunya. Cap d'ells no pot ara posar-se de perfil amb l'actuació policial. Han tingut temps per a això i lluny de denunciar-ho han impulsat, avalat o acceptat la repressió.

Catalunya no ha estat esclafada. L'independentisme no ha perdut la batalla. El seu objectiu té avui molts més simpatitzants que unes quantes hores abans.