Per dotzè dilluns consecutiu, Barcelona ha patit una alteració greu del servei de metro. Durant sis hores, en trams alterns de dues hores, el metro de la capital catalana ha patit enormes restriccions i només han funcionat els serveis mínims. Barcelona fa tres mesos que està així enmig d'un conflicte que no se sap quan acabarà però que posa al descobert que entre el discurs i la gestió hi continua havent una distància important i que l'equip del govern municipal té enormes dificultats per solucionar els problemes diaris dels ciutadans. Les imatges de la jornada de vaga no són gaire diferents de les dels dilluns anteriors, en aquest cas reforçades pels problemes a Rodalies que s'han afegit a una tarda més complicada del normal en el transport públic. Tampoc l'enuig dels usuaris que es limiten a fer patent el seu malestar enmig d'enormes dificultats per fer-se sentir. I es dona la paradoxa que a mesura que passen les setmanes, lluny de rebre una atenció mediàtica més important per la protesta, l'interès disminueix i la cobertura de les incidències es va reduint.

Tant és així que les peticions de dimissió de la regidora responsable de TMB no només no han sorgit cap efecte sinó que el problema segueix enquistat. I al mig de tot això, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, practicant amb èxit evident allunyar-se al màxim possible del problema del metro. Tampoc no és tan estrany, ja que un dels seus èxits com a alcaldessa és evitar que els problemes que ocasiona la gestió municipal i les discrepàncies importants que té amb actors importants de la capital, siguin agents econòmics o socials, l'esquitxin com menys millor. Reapareixerà aquest dimarts al palauet Albéniz per a la recepció organitzada amb motiu de la jornada inaugural del 25 aniversari dels Jocs Olímpics de Barcelona a l'estadi de Montjuïc.

En vigílies de completar-se el mes de juliol, amb un últim dilluns el dia 31, és del tot exigible que el conflicte no salti al proper mes de setembre, per quan ja hi ha convocades diverses vagues que afectarien l'11 i 24 de setembre i els partits de la Champions. La paciència dels barcelonins amb la pèssima gestió duta a terme per l'ajuntament no pot ser entesa com un xec en blanc cap als responsables. Demandes laborals dels funcionaris municipals n'hi ha hagut sempre i s'han sabut solucionar. Mai no s'havia produït una situació com l'actual. I no pot ser que la incapacitat dels gestors municipals i l'absència d'una permanent pressió als seus responsables perquè resolguin el conflicte acabi sent una espècie de bàlsam tranquil·litzador en què els dies van passant i no s'entreveu una solució en l'horitzó.