La tensió que viuen la gran majoria dels partits catalans davant del repte del referèndum del pròxim 1 d'octubre està provocant situacions ben curioses entre el que és la posició de l'organització política en què alguns militen i la seva pròpia voluntat. Això no afecta els partits que tenen definida una postura a favor o en contra del referèndum però sí que acaba fent estralls en formacions com, per exemple, el PSC. No és el mateix ser socialista a Girona que a Lleida, per exemple. O ser socialista a la Catalunya central que a l'àrea metropolitana. Les declaracions d'alguns alcaldes importants, com per exemple el de Blanes, tercera ciutat de les comarques gironines, anunciant la seva voluntat de votar el pròxim 1 d'octubre no només ha desencadenat una crisi amb el PSOE sinó una sèrie de desqualificacions lamentables en alguns mitjans de comunicació per l'origen granadí de Miguel Lupiáñez. Com si tingués alguna cosa a veure el lloc de naixement!

Però el PSC i el PSOE han volgut enviar un missatge entre enèrgic i disciplinari als seus alcaldes, edils i quadres. Es produiran sancions si hi ha col·laboració amb el referèndum. Aquesta posició oficial expressada fins i tot per Pedro Sánchez remourà les aigües dels socialistes catalans no a Barcelona o en l'àrea metropolitana però sí en molts altres llocs del territori. El PSC vol fugir d'un conflicte intern però alguns alcaldes tampoc no estan disposats a renunciar a les seves posicions polítiques, entrar en conflicte amb els seus veïns i quedar en minoria al seu propi municipi fins a l'extrem de posar en perill la seva continuïtat al capdavant del consistori.

El més sorprenent (o no) no és el poc que ha après Pedro Sánchez durant els mesos que va passar fora de la secretaria general del PSOE. La seva incapacitat per tenir una política pròpia en un tema tan important com el català condemna el socialisme espanyol a ser amb Ciutadans la crossa del Partit Popular. Mariano Rajoy li ha guanyat la batalla del relat espanyol mentre ell dispara bales de fogueig amb un federalisme que ningú no entén i que el PSOE assumeix, com la plurinacionalitat, perquè res no canviï. I així es desautoritza públicament l'alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon, simplement per haver declarat que els socialistes no acceptaran que el Govern espanyol apliqui, arribat el cas, l'article 155 de la Constitució. I Parlon, assumeix disciplinadament la plantofada pública, sense que li passi pel cap que potser es va equivocar entrant a l'executiva del PSOE. I que la idea que si no valen uns principis se'n poden treure altres del barret de copa, igual serveix per a d'altres. Però no per a ella.