Desaparegut de l'agenda de les institucions espanyoles i del govern de Pedro Sánchez el conflicte català, els discursos de Nadal de Felip VI han deixat de banda els missatges sobre la unitat d'Espanya, el respecte a la Constitució i la situació a Catalunya. Ha perdut aquella preocupació per la unitat territorial de l'Estat i el d'aquest any, emès per les televisions en la nit d'aquest dimarts, ha tingut com a novetat algunes reflexions respecte al conflicte entre partits i institucions espanyoles i la crispació de la política. Bàsicament, s'ha sumat a l'onada d'indignació per l'actuació de les administracions en la gestió de la DANA al País Valencià i ha retret als dos grans partits que prioritzin la confrontació davant la recerca d'acords. El monarca ha llançat una advertència que PSOE i PP esquivaran quan reaccionin al discurs, però que a cap de les dues formacions no deu haver agradat: "És necessari que la contesa política, legítima, però de vegades eixordadora, no impedeixi escoltar una demanda encara més clamorosa: una demanda de serenitat".

No va ser l'única reprimenda, ja que el rei d'Espanya va mantenir aquest to en referir-se a la DANA i la resposta dels governs espanyol i valencià a la tragèdia, en la qual la xifra provisional de morts ascendeix almenys a 231 persones, de les quals 223 han estat a la província de València, 7 a Castella-la Manxa i una a Andalusia. "Hem comprovat —i entès— la frustració, el dolor, la impaciència, les demandes d'una coordinació major i més eficaç de les administracions," va assenyalar Felip VI en un mesurat gest de desaprovació pel que ha passat a València i que, al cap i a la fi, és el que pensa la majoria de la població. Va ser alguna cosa així com la veu d'aquells sense veu i de l'espanyol mitjà que aquests últims temps repeteix perillosament una vegada i una altra des d'alguns fòrums que els partits només serveixen per barallar-se entre ells. No deixa de ser curiós que el 2017 es pretengués instaurar el mantra que el procés feia que les famílies catalanes no poguessin celebrar unides ni Nadal i ara siguin els espanyols els qui estiguin preocupats perquè això acabi passant a Madrid, Andalusia o Castella-la Manxa.

Potser, el que passa és que hi ha una mala aproximació a les realitats que viuen tant Catalunya com Espanya. I no s'ha de confondre un canvi de govern a Catalunya, important això sí, amb un president com Salvador Illa, que no té res a veure amb els que hi ha hagut des que José Montilla va deixar el càrrec el 2010 —Artur Mas, Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès— amb el fet que la situació sigui la de la publicitada normalitat. Sobretot perquè exili i repressió són conceptes antagònics amb la pretensió de donar per superada l'excepcionalitat política encara existent. Encara més: en aquests moments, hi ha una doble anomalia. La dels nostres compatriotes que des de 2017 no poden tornar a Catalunya o bé la situació d'aquells que, havent estat indultats no gaudeixen de plenitud de drets, així com els que fa anys que són en processos judicials. I la segona aberració: que havent estat amnistiats per una llei aprovada a les Corts espanyoles el 30 de maig del 2024, encara discutim sobre l'aplicació que en fan els jutges del Tribunal Suprem, l'Audiència Nacional o el TSJC.

Exili i repressió són conceptes antagònics amb la pretensió de donar per superada l'excepcionalitat política encara existent a Catalunya

Encara cal afegir una tercera raresa, que és la gestió dels temps que duu a terme el Tribunal Constitucional que, finalment, és el que ha de desbloquejar o no la situació actual si els tribunals no mouen fitxa abans. El TC és la gran basa del govern de Pedro Sánchez amb els independentistes i sovint s'escolta a Madrid la cançó que els socialistes fan tot el que poden, perquè el pronunciament del Constitucional porta el seu temps i res no és ràpid. En veu baixa, també se sent que igual és a l'estiu quan emet la seva decisió, però que amb terminis curts a sobre de la taula també és més difícil que els independentistes acabin d'estripar les cartes i vagin donant petites pròrrogues a Pedro Sánchez, tot un especialista a dosificar els seus moviments polítics com si fossin fulls de calendari, dia a dia. Ara, a Sánchez li han entrat les presses per visitar Puigdemont, temorós com està que la legislatura se'n vagi en orris a la tornada de les vacances de Nadal.

Però, potser, qui no té interès a fer-se una foto és el president a l'exili, que poca cosa té a guanyar d'una instantània si els temes que han provocat el desacord continuen encallats. En el seu discurs de Nadal, Puigdemont ha advertit Sánchez que no li renovarà la confiança mentre persisteixi en la seva estratègia "d'enfonsar el nostre país en la decadència social, econòmica i nacional". A prop, a prop, per més que ho pregoni Sánchez, no sembla que hi siguin.