Hem publicat aquest dilluns a la nit, poques hores abans que es prohibeixi la difusió de sondejos electorals, cosa que succeirà a les 00.00 hores de dimarts, l'última enquesta de Feedback per a ElNacional.cat sobre expectatives de vot a la ciutat de Barcelona i que ha estat realitzada fins a les 14 hores. La llei electoral espanyola obliga que estiguem a les fosques sobre l'evolució del vot d'aquests últims dies, cosa que és una absoluta anomalia en ple segle XXI, però que satisfà enormement els partits. En un moment polític en què el percentatge dels mal decidits és tan alt, encara està per sobre del 18% i són més de 200.000 persones, i atesa l'estretor de la part alta per arribar primer a la capital catalana, res no està totalment decidit. Si les eleccions municipals se celebressin avui, el candidat d'Esquerra Republicana arribaria primer a la línia de meta. Després de tres sondejos en les últimes dues setmanes, Ernest Maragall ha anat progressivament obrint una bretxa davant la seva principal rival, Ada Colau, que si no perd en aquests quatre dies de campanya, pot acabar sent definitiva.

Poc més de 30.000 vots a favor de Maragall, una percepció entre els barcelonins de gairebé el 60% que la ciutat està pitjor que fa quatre anys, unes expectatives que serà la llista més votada i, finalment, per primera vegada, la convicció entre els barcelonins que serà el pròxim alcalde i no Ada Colau, li atorguen un cert avantatge. Cosa que, d'altra banda, se li girarà en contra en els dies que queden i, molt probablement, en el debat d'aquest dimarts a la nit a TV3 on haurà de preservar aquest resultat amb tres partits amb els quals fa frontera Esquerra: els comuns, el PSC i Junts per Catalunya. Una mica de nervis ja es noten en la candidatura de l'alcaldessa Colau, que aquest dilluns ha deixat oberta la possibilitat de no continuar en el consistori si no guanya les eleccions i no consolida el càrrec durant quatre anys més. Un tema, el de la retirada, que ja li va sortir malament al seu dia a Manuel Valls, el candidat de Ciutadans molt desaparegut en campanya, i que també repeteix el popular Josep Bou. Els temps també canvien, abans els candidats es quedaven, guanyessin o perdessin, però, segurament, devien ser més romàntics, menys interessats.

L'avantatge de Maragall se sustenta en dues coordenades: la primera, que el PSC manté una força que no tenia abans de les espanyoles guanyades per Pedro Sánchez, i cada vegada que el president del govern entra en campanya impulsa la candidatura de Collboni restant vots als comuns i afavorint els republicans. El mateix succeeix en l'encreuament de votants entre JxCat i ERC, on el tàndem Forn-Artadi, per exemple, no rasca prou vots per ser una alternativa sòlida i amb opcions de victòria en el consistori. Un sentit invers al del president Puigdemont, que per allà on passa roba sufragis a tots els partits que no són de dretes en les eleccions europees.