Són tants els abusos que s'han dut a terme per part de la judicatura espanyola en el sumari instruït pel Tribunal Suprem als presos polítics catalans que s'estan deixant de banda dues qüestions cabdals. D'una banda, la subhasta que s'ha iniciat a través de les filtracions de la Fiscalia General de l'Estat sobre la condemna que els pot arribar a sol·licitar el ministeri públic en l'escrit de conclusions que pensa fer públic aquesta setmana i per als quals s'arriben a estudiar penes elevadíssimes de fins a 20 anys de presó com si res. La fiscalia del govern de Pedro Sánchez, en la línia traçada per l'executiu de Mariano Rajoy. Ça va de soi per a qui esperava un traç diferent entre ambdós executius.
Davant de l'escàndol majúscul que s'ha desencadenat, la fiscalia ha hagut de fer pública una nota assegurant que encara s'estaven estudiant les conclusions i que ja dirà el que hagin de dir pròximament. Sorprèn que a hores d'ara es pugui fer una nota d'aquesta naturalesa després que a través de mitjans molt diferents les informacions publicades hagin estat tan coincidents. Però tampoc no és cap novetat: les filtracions judicials són des de fa molt temps el nostre pa de cada dia.
Per altra banda, hi ha la restricció que pot suposar per al legítim dret de les defenses dels acusats un inici precipitat del judici, que el Tribunal Suprem vol celebrar tant sí com no el proper mes de gener. Diversos advocats de les defenses, en les últimes hores Jordi Pina (advocat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull) i Marina Roig (advocada de Jordi Cuixart) en el programa Preguntes freqüents, de TV3, han assenyalat qüestions processals tan importants com que cal més temps perquè les defenses puguin disposar de proves o bé que Pablo Llarena ha tancat la instrucció sense que hagin pogut supervisar tota la informació que arribava.
Primer va ser el fals relat i ara el de pressa, de pressa. La justícia.