El PSOE està tot inquiet, segons sembla, perquè al seu líder a Catalunya no li acaben de sortir com esperen els números per a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya, que se celebraran el 14 de febrer. Miquel Iceta ha reconduït la crisi que hi havia en el partit entre els partidaris d'alinear-se desacomplexadament al bloc unionista i els que apostaven per una via pròpia, que eren molt pocs una vegada es va produir la diàspora d'aquells que havien estat la història viva del partit durant molts anys: els Nadal, Geli, Maragall, Comín i tants d'altres, avui repartits, entre JxCAT, Esquerra, o simplement se n'han anat a casa seva.

Aquest moviment el va congraciar amb el PSOE, o més ben dit, amb una part del PSOE perquè el cert és que Ferraz sempre l'ha vist amb recel ja que té agenda pròpia.

Ara, de cara al 14-F, Iceta ha agafat embranzida. Tanta que sembla un candidat clar per més que se li intenti moure la cadira des de Madrid. El fet que el ministre Salvador Illa s'hagi llaurat un predicament com a ministre de sanitat i tingui la capa protectora de Pedro Sánchez no sembla suficient perquè acabi al Parlament de Catalunya. Hauria de donar-se una circumstància que no s'ha produït i és que Iceta renunciés a la candidatura. Possible? Sí. Probable? No. Una cosa és el que el president del govern tingués al cap quan va nomenar ministre el secretari d'organització del PSC perquè adquirís renom, i fins i tot que pensés que Iceta estava cremat com a candidat pels seus molts anys en l'activitat pública, i una altra és que amb l'esclat de la pandèmia tingui marge de dur a terme un relleu en bones condicions.

En el cercle de Sánchez preocupa que Iceta no sigui capaç de teixir prou complicitats per condicionar un futur govern de la Generalitat i creuen que Illa és molt més capaç. Si això és el que al líder del PSOE li preocupa, és que no coneix el primer secretari del PSC, perfectament emmotllable a qualsevol circumstància. No s'està en primera línia des dels anys 80 si un no ha desenvolupat a fons aquestes habilitats. Una altra cosa és que tingui present el suport d'Iceta a Susana Díaz en la passada batalla congressual.

En qualsevol cas, el fet que s'hagi conegut l'interès del PSOE per moure la cadira a Iceta vol dir, almenys, com diu la dita, "quan els gossos borden, alguna cosa senten". Caldrà estar atents.