És inevitable el confinament domiciliari?

Una de les coses més preocupants de la pandèmia actual per als que mirem d'entendre les xifres que se'ns ofereixen diàriament i l'avaluació que en fan els experts és la diferent valoració d'uns i d'altres. I no es tracta només de qüestions menors, és clar, que fins i tot podria arribar a ser comprensible. Sinó que afecta qüestions fonamentals a l'hora d'abordar decisions encara més dràstiques que les que ja està adoptant el Govern.

Aquest diumenge al matí, sense anar més lluny, una personalitat científica com és el doctor Rafael Bengoa, exdirector de Sistemes de Salut de l'OMS, ha assegurat que el confinament domiciliari a Espanya és inevitable, que probablement en una o dues setmanes s'haurà de fer perquè es comprovarà que res no va bé i ha rematat concloent que no estem abaixant prou les taxes amb les mesures actuals i és necessari passar al següent nivell. Per a Bengoa, que va ser assessor de Barack Obama mentre va estar a la Casa Blanca aquest confinament hauria de ser de més o menys un mes i la segona onada serà més dura que la primera.

No és Bengoa l'únic expert que vaticina que aquest final està cantat i, de fet, trobem més metges i físics que ho veuen així que no pas al revés. He de dir, tanmateix, que les autoritats sanitàries no respiren així i es refugien en una millora d'algun dels paràmetres com, per exemple, que el risc de contagi a Catalunya s'ha reduït per sisè dia consecutiu fins a l'1,21 quan el diumenge anterior era d'1,53. Si la progressió seguís així, el cap de setmana que ve podria estar per sota d'1 i fins i tot, hipotèticament, plantejar-se revertir alguna de les mesures en pocs dies. Algú sembla oblidar que el risc de rebrot és a Catalunya de 889.

Però el que més em crida l'atenció és com hi pot haver anàlisis tan contraposades i, sobretot, l'efecte que acaba tenint tot això per a la ciutadania que viu entre angoixada i desconcertada amb el sistema hospitalari cada vegada més tensat, les UCI creixent i l'assistència domiciliària ambulatòria als pacients positius deixant molt a desitjar. I no perquè els metges no donin el millor de si mateixos sinó que per a ells el dia també té 24 hores i els recursos no acaben d'arribar.