Pedro Sánchez té una peculiar manera de demanar ajuda a les altres formacions polítiques: que li ho donin tot a canvi de gairebé res. Sota l'esquer de la unitat o la responsabilitat va estirant suports parlamentaris, una vegada amb uns i una altra vegada amb d'altres. Va aconseguir la investidura amb l'esquerra espanyola i perifèrica i els nacionalistes bascos i excepte aquests últims, que tenen l'habilitat de pescar sempre alguna cosa, els altres s'han anat quedant amb una mà a davant i l'altre al darrere si exceptuem Podemos, que tenen diverses cadires en el Consell de Ministres encara que les seves polítiques brillen per la seva absència en l'executiu espanyol.

De sobres és sabut que venen moments difícils per a l'economia espanyola i que Sánchez ha donat instruccions als seus perquè els pressupostos es mirin de tancar amb Ciutadans, la formació que avui dirigeix Inés Arrimadas i que pretén rescatar-les de les urpes del PP. Als taronges es dirigeixen els socialistes amb moixaines i cura, encara que també és cert que són tan pocs que se'ls pot recompensar amb gairebé res. Però Pedro Sánchez vol també els populars de Pablo Casado en aquesta espècie de salvación nacional que ha presentat aquest dilluns a la Casa América amb els capitostos de l'establishment i de les grans corporacions empresarials. I per això ha començat a cridar auxili.

No és nou aquest tipus de moviments amb Sánchez. De fet ja va intentar una investidura gratis de la dreta per no dependre, deia, dels independentistes i no ho va aconseguir. Més tard va rescatar els Pactes de la Moncloa de l'inici de la transició i va voler fer uns segons pactes de la Moncloa, que ningú no li va comprar. Ara intenta el tercer volum de la mateixa enciclopèdia.

La gran coalició de la manera que sigui és el que sobrevola en totes les ofertes de Pedro Sánchez mentre Podemos fa intents d'expressar el seu disgust sense que es noti massa. De vegades prem l'accelerador però se'ls acaba notant massa que és una catxa. Davant dels nuvolots negres que venen per a l'economia espanyola i, segurament, els tocs d'atenció que ha d'estar tenint des de Brussel·les, Sánchez ha agafat els que manen en l'economia com a testimonis per enviar-li un missatge al PP i de passada dir-los als presents que Casado no vol o bé que el PP mai no carrega els neulers. Tant és com li ho digui perquè el missatge és ben clar.

A Catalunya en sabem molt de missatges de Pedro Sánchez. Els llança molt sovint i sempre amb una aparença de pacte que no pots deixar escapar. Fins que, com en els mals trucs, es veu que darrere no hi ha res; només paraules.