El rei Felip VI va haver de fer-se acompanyar de les autoritats de l'Estat durant la seva primera visita a Barcelona. Aquest és, sens dubte, el principal titular del buit dispensat per les autoritats catalanes quan va arribar aquest diumenge al Palau de la Música per presidir el sopar de gala del congrés internacional de telefonia mòbil. Si dins del Palau va ser el buit, a l'exterior del coliseu musical la notícia van ser les sorolloses protestes. Fins a deu carrers adjacents havien estat acordonats pels Mossos d'Esquadra per impedir l'accés dels manifestants al perímetre oficial. Tan sols la Via Laietana estava oberta pel seu accés sud perquè pogués accedir sense problemes de trànsit la comitiva oficial. Buit institucional, protestes al carrer i cassolada important en moltíssims municipis de Catalunya per fer evident la protesta per la visita. Així van transcórrer les dues primeres hores de l'estada reial a Barcelona.

Per si algú tenia dubtes, el clima de malestar expressat després del discurs del Rei del passat 3 d'octubre persisteix d'una manera important a Catalunya. L'espectacular operatiu policial i les protestes així ho reflecteixen. Hi ha un abans i un després d'aquell 3 d'octubre, de la supressió de l'autonomia a Catalunya, de la destitució del Govern i de l'exili del president i quatre consellers a Brussel·les i la posterior entrada a presó de la resta de l'Executiu català. Per no parlar de la presó dels Jordis i les citacions en qualitat d'investigats de centenars d'alcaldes i la repressió del referèndum de l'1 d'octubre. Davant de tot això, la Corona, lluny de complir un paper arbitral, ha pres partit d'una manera gens dubtosa.

Les eleccions del 21 de desembre han repetit la majoria independentista i ningú no sembla haver assumit des de Madrid que les velles receptes ja no valen. El discurs del monarca —10 paràgrafs en anglès, 3 en castellà i 3 en català—, aliè a qualsevol contingència, va passar de llarg de la situació política. I no apareix cap referència temporal en el text, que bé podria ser el mateix que va llegir l'última vegada. A la taula presidencial, encara que no al lloc que li tocava, ja que estava ostentosament exclòs de la seva posició, el president del Parlament, Roger Torrent, amb llaç groc a la solapa, no va aplaudir la intervenció del cap de l'Estat. Sí que ho va fer, en canvi, l'alcaldessa Ada Colau, molt acostumada a fer una cosa i la contrària alhora. Des de Brussel·les, el president Puigdemont havia advertit al matí que el Rei seria benvingut a Catalunya quan demanés perdó. Una cosa que òbviament no es va produir ni fa pinta que s'hagi de produir.