La investidura de Pedro Sánchez s'està apropant a marxes forçades al ridícul i, perillosament, la cinquena economia de la Unió Europea comença a assemblar-se molt a una obra teatral amb un final tràgic. L'últim moviment de Pablo Iglesias oferint-se al PSOE perquè Sánchez els provi durant un any al Consell de Ministres i, si no li agraden els destitueixi passat aquest temps, a canvi que Unidas Podemos li garanteixi suport durant els quatre anys de legislatura és una de les ximpleries més grans que he escoltat últimament. O sigui, et treuen de l'Executiu i tu, com a resposta, els dones els teus vots gratuïtament quatre anys. Això no s'ho creu ningú. Sobretot perquè és una gran estupidesa. En la cursa per guanyar el relat davant de l'esquerra dels perquès d'unes noves eleccions, el líder de la formació morada s'ha passat de frenada. Dit això, Sánchez no pot comportar-se com si tingués una majoria al Parlament espanyol que no té però Iglesias no ha d'improvisar cada dia per deixar en evidència la nul·la voluntat dels socialistes per armar un govern de coalició.

Les cartes estan sobre la taula al vodevil en què s'ha convertit la política espanyola i l'argument públic és que no hi ha confiança per fer un nou Executiu. És cert que no n'hi ha però si els socialistes tinguessin unes enquestes que, lluny de donar-los uns millors guanys a les urnes els pronostiquessin uns mals resultats, la confiança passaria a segon terme. Perquè Sánchez i Iglesias no es poden veure, però tampoc Sánchez i Rivera o Rivera i Casado i, entre ells, han passat d'adversaris a enemics. Amb aquesta actitud tan hispànica no hi hauria governs de coalició enlloc i se sotmetria la ciutadania a repeticions electorals permanents fins a assolir les millors condicions possibles. Deu ser que a Catalunya, com a país pactista, els governs de coalició fa ja molts anys que es discuteixen es negocien i acorden. I els desacords existents, i no són menors, no porten a la impossibilitat de conformar executius.

Sánchez enfila l'última setmana abans que la legislatura decaigui pel seu propi pes i s'encamini tot cap a unes noves eleccions el 10 de novembre marejant el personal i disposat a fer un Rajoy si rep l'encàrrec del rei Felip VI de formar govern: deixar passar l'oferta ja que no té garanties de sortir elegit. Només un pànic escènic per part d'algun dels dos contendents pot revertir aquesta situació que, a hores d'ara, sembla molt consolidada i amb les espases en alt. Bé, podria passar una cosa pitjor per a Sánchez: que Iglesias li oferís els seus vots de franc i passés a l'oposició disposat a convertir la legislatura per als socialistes en una agonia. L'objectiu seria forçar d'aquí a un any noves eleccions, en un escenari pitjor per al PSOE i hipotèticament millor per a Unidas Podemos. Però ull, també per al trifachito. Sánchez quedaria així potser ferit de mort però això seria una autèntica guerra civil a l'esquerra espanyola.