Un gran foc sempre és una tragèdia. Una gran tragèdia. Fa desaparèixer per sempre imatges que formen part del record de molta gent, calcina milers d'hectàrees, trastoca moltes vides, en aquest cas les dels veïns de la Ribera d'Ebre, i porta el neguit a famílies i famílies que durant molt temps veuran atònites com els ha canviat tot. Un gran foc té conseqüències terribles fins i tot si, com és el cas del d'aquesta setmana, no hi ha víctimes mortals, a diferència del que es va produir a Horta de Sant Joan, a la Terra Alta, on el 2009 van morir cinc bombers dels Grups de Reforç d'Actuacions Forestals (GRAF).
Però un foc, una tragèdia, també és moltes vegades una ocasió magnífica per expressar la solidaritat. Així ha estat en aquesta ocasió per part d'empreses i ciutadans anònims que, de diverses maneres, han volgut traslladar el seu suport als afectats. També és una bona ocasió per avaluar l'actuació de cossos com el de bombers o els serveis d'emergència. Catalunya està en aquestes situacions en mans de grans professionals que saben el que tenen entre mans. Les crítiques puntuals que s'han produït no han de qüestionar la feina feta amb decisions moltes vegades adoptades en pocs segons o minuts.
En uns moments en què és de sobres conegut el discurs de vegades real i altres exagerat que el Govern treballa amb una o diverses marxes menys del que seria desitjable, els dos consellers que han estat més sobre el terreny, el d'Interior, Miquel Buch, i la d'Agricultura, Teresa Jordà, han actuat amb eficàcia coordinant els diferents actors contra el foc sobre el territori afectat, informant a les diverses administracions implicades i atenent els damnificats. És necessari reconèixer-ho, perquè si no es fa succeeix allò de sempre: que es parla sobre declaracions d'uns o d'altres i no sobre el foc i les persones.