El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, acaba d'anunciar que Felip VI serà present el proper dia 17 als actes d'homenatge a les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils, que es van saldar amb 15 morts i un centenar de persones ferides. L'anunci arriba després que el monarca no hagués estat convidat explícitament per les autoritats catalanes ―que el consideren persona non grata― i que l'Ajuntament de Barcelona es posés també de perfil i no li remetés cap invitació. Falten molts dies per a aquesta commemoració i temps n'hi haurà per parlar de la visita reial i del silenci de l'Estat davant de tot el relacionat amb l'imam de Ripoll, confident del CNI i responsable de la matança.
Tanmateix, ara que encara hi ha temps, les administracions catalanes haurien de reflexionar sobre el sentit exacte dels actes del 17-A, més enllà del record de les víctimes, del reconeixement i afecte als seus familiars i amics. Perquè seria un error no aprofitar l'aniversari per reconèixer el que més enllà de la tragèdia va ser motiu d'orgull: el funcionament dels serveis públics i l'esforç de treballadors de l'administració i els voluntaris enmig de la desolació i la tristesa més absoluta.
Començant pels Mossos d'Esquadra, que en aquells dies van guanyar musculatura com a policia de Catalunya i reconeixement de la ciutadania. Són els seus responsables del moment els qui haurien d'estar al lloc més destacat i d'una manera molt especial el conseller Joaquim Forn i el major Josep Lluís Trapero, el primer a la presó de Lledoners i des de fa 275 dies en una injusta presó provisional, i, el segon, processat per l'Audiència Nacional per dos delictes de sedició i de pertinença a organització criminal. No tinc cap dubte que el Govern sabrà donar resposta el dia 17 a aquesta situació extravagant a partir d'unes acusacions judicials de delictes inexistents, com ha deixat clar la justícia europea.
Aquella tràgica jornada va convertir Catalunya en un país gegant en la resposta política, ciutadana i policial. Per més tones d'escombraries i de notes fabricades per a l'ocasió que els mitjans unionistes van llançar per desacreditar els Mossos i el Govern. Per això l'homenatge ha de ser també a Forn i a Trapero, als qui l'Estat ha perseguit amb un acarnissament injustificat.