La greu situació de salut pública que viu Espanya pel coronavirus, en part amplificada per la negligència del govern de Pedro Sánchez a adoptar des del primer moment dràstiques mesures com se li demanava, per exemple, des de Catalunya, no ha de tapar el que, sens dubte, és una notícia d'abast internacional i que compromet molt seriosament la monarquia espanyola. El rei Felip VI ha reconegut a través d'un comunicat de la Casa Reial que tenia coneixement des de fa temps, al menys més d'un any, dels comptes offshore del seu pare a l'estranger, acumulades amb total impunitat i que anava a ser el receptor de la fortuna corrupta.

L'embolcall que se li ha donat al comunicat posant l'accent en què renunciarà a l'herència -hauria d'explicar com ja que el Codi Civil prohibeix la renúncia a l'herència futura (articles 816 i 991)- i que el seu pare, Joan Carles I, deixava de percebre la seva assignació dels Pressupostos Generals de l'Estat és la part, diguem-ho així, amable, d'una notícia que posa davant dels ulls de tots els espanyols la corrupció en la direcció de l'Estat durant dècades.

Si els espanyols no estiguessin en el lògic estat de xoc per l'imparable avanç del coronavirus i el confinament de la població, la degradació moral en què ha entrat la monarquia espanyola la faria saltar pels aires. També, si els pusil·lànimes representants del partits del règim -PSOE, PP, Cs i ara Vox- fessin simplement la seva feina al Congrés dels Diputats en comptes d'oposar-se a la creació de comissions d'investigació com li havien instat els partits independentistes catalans i bascos i, en aquest cas, també Podemos.

Felip VI intenta deixar anar llast una vegada la premsa internacional - la de Suïssa i la del Regne Unit, fonamentalment- havia donat mostres suficients que no deixaria córrer l'assumpte i pensava prosseguir amb nous escàndols en els propers dies. L'escandalós silenci de la premsa oficialista espanyola, tant de Madrid com de Barcelona, ha servit de bastant poc, ja que la premsa digital ha cobert amb escreix els compromisos de l'establishment mediàtic per camuflar la notícia a les seves pàgines de paper.

L'opacitat no ha resistit més i la monarquia espanyola ha estimbat bona part del poc crèdit que tenia davant de la societat espanyola amb un comunicat que posa els pèls de punta. No estem parlant dels elefants a Botswana, ni dels continuats idil·lis en la vida privada de Joan Carles I. D'una cosa que es pugui tapar amb una disculpa pública. Parlem de com s'ha acumulat una fortuna amb presumptes comissions il·legals, la qual cosa exigeix la intervenció de la justícia i obrir en canal el que ha estat vox populi des de fa molts anys i no s'ha volgut abordar per salvaguardar la institució. El 2014 se'n va forçar l'abdicació; ara, la situació afecta a tota la família, inclòs l'actual rei, Felip VI, que només ha reaccionat quan s'ha conegut la informació i no quan en va tenir coneixement. Un matís més que significatiu.