La diada de Sant Jordi, el llibre i la rosa, un dels dies més especials a Catalunya i únic a Europa per les seves característiques, el dia de l'amor i l'explosió de joia d'un país que es reconeix en les seves tradicions, la festa de la llibertat en un moment que és tan qüestionada, començant per la d'expressió, que aquest any té una característica que, sense esborrar tot allò altre, ho entela i li dona un to especial. La repressió i la injustícia fa que una quinzena de polítics, integrants del Govern cessat per Mariano Rajoy, representants de les entitats sobiranistes, l'expresidenta del Parlament i la secretària general d'Esquerra, siguin a la presó o a l'exili. Aquest Sant Jordi tan anòmal és d'ells. Fonamentalment d'ells, privats de llibertat, en una presó provisional incomprensible que només se sustenta per la causa general contra l'independentisme. Res més.

No deixa de ser paradoxal: d'una banda, el relat del jutge Pablo Llarena té cada vegada més esquerdes, no només a l'estranger, sinó també a Espanya. Avui ningú no dubta que la instrucció practicada al Tribunal Suprem no ha estat l'adequada. Comencen a ser molt altes les possibilitats que els cinc membres del Govern exiliats a Alemanya, Bèlgica i Escòcia acabin tenint una resolució favorable en la petició d'extradició formulada pel govern d'Espanya pels delictes de rebel·lió i malversació, entre d'altres. A Espanya la crisi institucional és molt alta. No només al govern, sinó entre les institucions de l'Estat. El més raonable seria la retirada de les euroordres i la llibertat condicional dels presos amb una revocació de les penes actuals. És difícil, molt difícil, que això ho faci Llarena, que ha estat el magistrat instructor. Una altra cosa seria si el cas tornés al TSJC i les condemnes es reformulessin. És una possibilitat remota, però en política no hi ha possibilitats remotes.

L'Estat està perdent la partida a ulls de molts observadors, però té la força de l'arbitrarietat en les seves decisions. O és que no és una anomalia, que el Govern sigui a l'exili o a la presó i que, en canvi, els qui els van cessar rodin per Catalunya? Puigdemont, a Berlín; Comín, Serret i Puig, a Brussel·les; Ponsatí, a Edimburg; Rovira, a Ginebra; Junqueras, Turull, Rull, Romeva i Forn, a Estremera; Sànchez i Cuixart, a Soto del Real; i Forcadell i Bassa, a Alcalá-Meco. Aquesta repassada la completa la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, que serà a Barcelona en un acte de Societat Civil Catalana que premiarà Manuel Valls i el president del Parlament Europeu, Antonio Tajani.

Per això, aquest Sant Jordi de festa i alegria és, sobretot, un Sant Jordi d'ells, dels absents. Fa una setmana una multitudinària manifestació va demanar la llibertat dels presos polítics quan es complien sis mesos de l'entrada a la presó dels Jordis, Sànchez i Cuixart, que com el conseller Turull celebraran el sant a la presó. A fora, als carrers de Catalunya, Sant Jordi serà diferent. Nosaltres, a El Nacional, ho celebrarem amb un estand a passeig de Gràcia 76 i moltes sorpreses durant la jornada. Bon Sant Jordi!