La fugida d'Espanya del rei emèrit a conseqüència dels seus escàndols de corrupció comença a assemblar-se per moments a una sèrie barata de telenovel·la i també a aquella fuga que va protagonitzar l'exdirector general de la Guàrdia Civil, Luís Roldan. Comença a ser un exili que té detalls d'un estat incapaç de fer les coses ben fetes: cada dia es filtren, des de la mateixa Casa del Rei, notícies diferents sobre el periple de Joan Carles I, tot en un intent de despistar els periodistes.
La Moncloa i la Zarzuela codirigeixen una fuga vergonyosa que pretén protegir el fugit i lluny d'això no fan més que posar el focus permanentment en el fugit, a qui un s'imagina provant d'arribar al lloc on ningú no el pugui trobar. Què podia sortir malament enmig de tanta incompetència? I, finalment, la destinació: ara ja no és a la República Dominicana, després va ser Abu Dhabi i ara sembla ser Nova Zelanda.
Potser és aquest últim punt el que més està cridant l'atenció dels mitjans de comunicació estrangers, sorpresos per la falta d'informació oficial. Se'n feia ressò d'una manera especial la premsa alemanya a través del Süddeutsche Zeitung de Munic, el segon diari del país, incapaç d'entendre com el govern de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias podien estar col·laborant en una operació així que erosionarà la seva credibilitat a Europa.
I és que, en el fons, no deixa de ser curiós que el país que més diners han demanat en ajuts a la Unió Europa per la virulenta crisi econòmica sigui el mateix que ajuda a fugir l'excap de l'estat esquitxat per casos de corrupció de centenars de milions d'euros que afecten la família reial, posa quatre agents de la Guàrdia Civil per a la seva vigilància permanent i li dota de prou infraestructura per al seu exili.
Per salvaguardar, almenys, l'aparença d'un país equiparable als del nostre entorn són urgents tres coses: una compareixença immediata del president del govern al Congrés dels Diputats, una explicació pública de Felip VI, la persecució de l'Agència Tributària dels diners defraudats —¿Hacienda somos todos?— i un compromís, amb fets, no amb paraules, de la justícia espanyola en la investigació dels delictes comesos per l'emèrit. Només a partir de llavors, l'actual sainet de telenovel·la per capítols deixarà de provocar la vergonya i la humiliació que arrossega la marca Espanya.