Els empresaris catalans que aquest dissabte acudeixin a la clausura de les jornades del Cercle d'Economia de Sitges tindran a l'abast una nova oportunitat d'expressar al Govern espanyol el seu malestar pel maltractament que rep Catalunya any rere any per part de l'Estat en el que es denomina la inversió territorializada del Ministeri de Foment i que afecta d'una manera clau a les infraestructures. La visita del president del govern en funcions, Pedro Sánchez, hauria de servir per a això en un fòrum que antany era molt exigent en aquest tipus de qüestions, i se'n vanagloriava, i que ha anat deixant de banda aquestes reivindicacions amb arguments tan peregrins com, per exemple, que així no se'l confon amb el moviment independentista.

I el moment no pot ser més oportú. La Intervenció General de l'Administració de l'Estat (IGAE) acaba de fer públic que Catalunya ha rebut el 2018 el 10,4% de la inversió estatal, que és el percentatge més baix des del 2015, quan es va situar al 8,4%. Què ens diu aquest percentatge? Bàsicament, dues coses: que no es respecta el que li correspondria en funció del seu pes en el PIB del conjunt de l'Estat, que és del 19%, ni, tampoc, si se segueix el criteri de població, que és del 16% del total. L'Estat només va executar a Catalunya el 57,7% de la inversió pressupostada quan la mitjana espanyola es va situar l'any passat al 75%.

Val la pena incorporar aquí una altra xifra que també té molt a veure amb l'economia catalana com és el finançament autonòmic, el model del qual està vençut des de fa molt temps i que és especialment lesiu per a Catalunya. La renovació s'havia d'haver fet l'any 2013 i, per exemple, el novembre de 2017, el llavors cap de l'oposició Pedro Sánchez va declarar pomposament a València que donava fins al desembre a Mariano Rajoy perquè proposés un nou sistema. Se'n va anar Rajoy, va arribar Sánchez i el sistema de finançament ni està ni se l'espera. Mentrestant, hi ha hagut promeses de pluges de milions i de pressupostos màgics que per una o una altra raó mai no acaben arribant a bon port. Esclar que el més fàcil -i, sens dubte, el més còmode- és mirar sempre cap a la Generalitat, administració a la qual amb les mans lligades se li demana que doni respostes que només pot oferir, en l'actual conjuntura política, un estat.

Inversió i finançament autonòmic són dues cares de la mateixa moneda i que no és cap altra que el maltractament que reben els ciutadans de Catalunya. No els ciutadans independentistes de Catalunya, tots ells; també els que voten altres opcions ideològiques però tenen la seva base empresarial a Catalunya. Els que aquest dissabte siguin a Sitges també són igualment castigats en la part que més els afecta directament: en les seves exportacions, en el preu de l'energia o el dèficit endèmic de les infraestructures, per posar tres exemples. Perquè, al final, els incompliments i la mala fe acaben sent, es miri com es miri, un llast insuportable per a tota la ciutadania.